Avui he fet la primera trobada amb el professorat per a exposar-los la intervenció. La sessió s’ha estructurar en 3 fases

1- Explicar les activitats a mitjà termini i posteriorment les sessions amb l’alumnat.

2- Exposar el material sobre el qual es treballarà i treballar en possibles millores o canvis.

3- Marcar dates per a les sessions i per a la introducció dels materials i i activitats a mitjà termini.

El professorat ha estat satisfet la planificació de la intervenció i per la teoria sobre el material de treball.

Aquesta sessió tenia per objectiu coordinar-nos amb el professorat que ens acompanyarà amb les sessions, així com acabar-les de moldejar i adaptar als alumnes.

Les evidències consisteixen en els pactes als quals s’ha arribat al llarg de la sessió i que consisteixen en:

• Les activitats a mitjà termini s’introduïran al final de cada sessió relacionada amb aquesta.
• Estan d’acord amb el material a utilitzar, i es portarà de manera física el dimarts 26 de Novembre per acabar-lo de revisar.
• No es realitzarà la intervenció amb tot l’alumnat sinó només amb aquells que ho necessitin, però que al seu temps tinguin les capacitats per a poder seguir les sessions.
• S’han seleccionat un total de 4 alumnes.
• S’han marcat els dies per a realitzar les sessions: 28 de Novembre, i 4 i 12 de Desembre.
• S’ha pactat realitzar una avaluació final de la intervenció per al gener.

La reunió ha acabat amb una sensació de conformitat per totes les parts. S’ha arribat a conclusions que sembla que han convençut al centre, al professorat i a la psicopedagoga, i que encaminen una mica més la intervenció, així que podem considerar la trobada com a molt positiva.

Personalment m’ha costat molt acceptar que la intervenció es fés amb un nombre més reduït d’alumnes, però he acabat entenent que pot ser més útil arribar als quatre alumnes als que els pot fer més falta i només amb això l’ambient a l’aula i el benestar de tots pot millorar; i que com a un primer pas ja està bé. Per altra banda crec que hi ha hagut una bona comunicació i compenetració amb tot l’equip que ha permès acotaar i acurar més la intervenció per a fer-la més efectiva.

A continuació, comparteixo amb vosaltres l’enllaç a la infografia del projecte d’intervenció

https://www.canva.com/design/DAGEqw5Q9LM/5GhRUKYH8Ag8S1ujUL3jGQ/edit?utm_content=DAGEqw5Q9LM&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

El problema que es va detectar durant el repte passat es pot resumir en dues idees, la primera idea, on la figura del psicopedagog es presenta moltes vegades com a instructor del qual és l’ensenyament pròpiament dit o com un simple transmissor dels coneixements, en canvi, el rol en el qual hauria de posicionar-se, és més com un facilitador de l’aprenentatge, és a dir, aquest ha de crear un context adequat perquè l’usuari del centre pugui desenvolupar i crear el seu propi coneixement. La segona idea que va sorgir,  és la necessitat d’involucrar a l’usuari en el seu procés d’aprenentatge, perquè així és la manera amb la qual es pot canviar les pràctiques educatives del Centre i millorar-les. 

Per tot el dit anteriorment, es proposa un Pla d’Intervenció Psicopedagògic, segons les necessitats detectades poder millorar el procés d’aprenentatge dels usuaris. Per portar a terme els objectius específics d’aquest assessorament d’intervenció s’utilitza una tendència psicopedagògica com és la gamificació, aquesta és un recurs consisteix a utilitzar eines de joc de manera educativa, desenvolupant diverses competències per part dels alumnes, d’aquesta manera l’aprenentatge és més divertit i estimulant i a la vegada l’usuari forma part del seu aprenentatge.

Durant els dies que he estat de pràctiques a l’escola, he pogut observar diversos aspectes relacionats amb la coordinació i la comunicació entre els diferents departaments, en particular entre el departament d’orientació i l’equip docent. Una de les necessitats que he detectat és la manca d’una comunicació fluida i estructurada entre aquests dos grups de professionals, fet que pot afectar la detecció i la resposta a les necessitats educatives dels alumnes, així com la planificació d’estratègies d’intervenció adequades.

En aquest sentit, crec que seria fonamental implementar un projecte que millori aquesta comunicació, establint canals de coordinació més eficients. Això podria incloure reunions periòdiques entre els membres del departament d’orientació i els docents, la creació de documents compartits per al seguiment individualitzat dels alumnes i la definició de protocols clars per a la derivació d’alumnes amb necessitats específiques. Un projecte d’aquest tipus permetria una visió més   general de les necessitats dels alumnes i afavoriria una resposta més coordinada i personalitzada.

A més, una altra necessitat que he identificat és la manca d’un protocol clar i estructurat per a l’atenció a les necessitats educatives de l’alumnat nouvingut. Aquest grup d’alumnes pot presentar una gran varietat de situacions, com dificultats lingüístiques, adaptació cultural o gaps en els coneixements previs, que requereixen una resposta educativa específica. Per tant, considero que seria necessari generar un protocol detallat que inclogui criteris per a la identificació d’aquest alumnat, les estratègies didàctiques a aplicar, i les mesures de suport que s’han de proporcionar tant des del punt de vista acadèmic com emocional. Un protocol ben definit permetria una millor integració d’aquests alumnes i un seguiment més acurat del seu desenvolupament.

En conclusió, aquestes pràctiques m’han permès identificar algunes àrees de millora pel que fa a la comunicació entre el departament d’orientació i l’equip docent, així com la necessitat de desenvolupar protocols específics per a l’atenció de l’alumnat nouvingut. Considero que la implementació d’aquestes iniciatives contribuiria a un ambient educatiu més inclusiu i  productiu per a tot l’alumnat.

Bon dia a tothom! 

Us adjunto la meua infografía sobre el pla d’intervenció que hem portat endavant aquestes dues setmanes.

Està realitzada seguint el cas que vaig comentar en l’anterior entrada. Un cas greu i prioritari que ens ha vingut de sopetó però que, amb l’ajuda de la tutora de pràctiques i la tutora de l’aula, hem pogut elaborar un pla d’intervenció el més adequat possible al context, a l’alumne com a la seua edat.

Es un pla format per 3 actuacions amb sessions planificades i una actuació transversal portada a terme durant les dues setmanes que dura la intervenció. En quant a les sessions de les altres actuacions, seran unes sessions de 30-45 minuts aproximadament, enfocades, en general, amb:

• La gestió emocional i el control de les mateixes.
• El reconeixement d’emocions i l’orige de les mateixes.
• El desenvolupament d’habilitats per anar al bany i hàbits regulars.
• Realitzar una correcta associació del bolquer/roba.

Espere que us agrade i que, en cas de tindre un cas com el que he tingut jo, us puga servir.

Ens llegim, 

Arnau.

Bona tarda a tots!

Després de veure el centre i les necessitats que la institució educativa estava tenint, passem a la presentació de la necessitat elegida per plantejar un pla d’intervenció.

En el meu cas, hem tingut una expeció en aquest cas. El pla d’intervenció hauria de realitzar-se seguint una de les necessitats plantejades, en el meu cas, al DAFO, però vam tindre un cas prioritari i de màxima urgència. Ens va vindre la tutora de l’alumne contant-nos que tenia problemes socioemocionals i un cas de encopresis i portava ja al voltant de dues setmanes defecant-se damunt i en alumnes de 5 anys no era normal. Aleshores, entre la tutora de pràctiques, la tutora de l’alumne i jo, vam decidir intervindre el més pronte possible.

Aleshores, el meu pla d’intervenció es basa en el cas d’un alumne que té problemes socioemocionals a causa de la mort d’un familiar i l’encopresis en la que s’ho fa damunt. En quant als problemes socioemocionals, pensem que està en un procés de dol i això li afecta a tot el seu rendiment com la seua socialització. A l’igual que l’encopresis, la qual, a causa d’aquesta falta, més algun problema familiar i la mala associació de quan porta bolquer o roba pot fer-se-ho damunt i quan va sense ha d’anar al bany, la socialització i el treball en grup es veu afectada fent que ell es senta mal.

L’actuació que teniem pensada era treballar la part emocional amb el reconeixement d’emocions i procesar el dol per augmentar la seguretat en ell i, per tant, el treball grupal. I amb l’encopresis, doncs fer-li un registre per veure el seu procés i treballar amb ell per a que realitze una correcta associació del bolquer/roba.

Prompte realitzarem les actuacions pensades, esperem que tinguen efecte.

Ens llegim!

Arnau.

Bon dia, a continuació explicaré una mica la planificació que he desnevolupat per tal de solucionar la problemàtica exposada en l’entrada anterior.

Per tal de millorar l’àmbient a l’aula mitjançant l’educació emocional, per tal que puguin identificar, relacionar i gestionar millor les seves emocions, he desenvolupat una planificació que consta de 3 fases. La Fase 0, consisteix en planificar i formar al professorat per a poder col·laborar i portar les fases següents.

En la Fase 1, el professorat juntament amb mi  realitzarem 3 sessions de treball amb l’alumnat, una primera on es treballarà la identificació emocional, una segona on treballarem l’associació de situacions diàries amb les emocions que senten, i una tercera sessió on es treballa la cerca d’accions alternatives i més assertives per a respondre a aquestes situacions. Tot això es durà a terme a través de material d’elaboració pròpia.

Finalment en la Fase 2 es duran a terme dues accions, la primera es l’habilitació d’un moment a l’aula per explicar com se senten i una posterior assignació d’un company per tal que els ajudi a identificar quins esdeveniments del dia els ha portat a sentir això. La segona acció de la fase 2, és crear un espai a l’abast dels alumnes per a deixar el material i que el puguin fer servir de manera autònoma o per recomanació o exigència del professorat.  A continuació adjunto un document amb la planificació més ben explicada per tal que s’entengui millor on també s’inclou una imatge de la temporització d’aquesta.

Pel que fa a  l’avaluació és realitzarà de manera continuada, a través de diferents mètodes. Primerament al llarg de les sessions de la Fase 1 s’omplirà una graella d’observació, que s’aplicarà al llarg de les tres sessions. En finalitzar aquestes sessions també es duran a terme unes converses amb l’alumnat i amb el professorat, que seran registrades i amb les que obtindrem la visió dels dos sobre aquestes sessions. Finalment, al gener aplicarem qüestionaris al professorat de les dues aules en les que intervindrem per veure quins efectes han tingut tant la Fase 1 com la Fase 2 en l’àmbient de l’aula. També adjunto el document on trobem les dues eines d’avaluació elaborades.

Seguim en contacte.

Bon dia, avui em passo a presentar-vos el problema detectat sobre el qual intervindrem, justificaré una mica per què, i descriuré una mica les actuacions i solucions que proposo.

El problema identificat i sobre el que s’intervindrà és que a l’aula es donen moltes baralles entre companys, vaig intervenir en aquestes discussions i vaig descobrir que darrere d’aquestes hi havien frustracions o incomprensió per les emocions que estaven sentint, i que això els feia explotar amb els seus companys.En descobrir-ho vaig parlar amb les professores i la directora i totes em van dir que tenen moltes dificultats per a reconèixer les emocions que senten i per tant no saben regular-les ni gestionar-les.

Finalment s’ha decidit fer una intervenció referent a la identificació i reconeixement de les emocions que els poden sorgir en situacions de la vida diària (com pot ser frustració i ira arrel del cansament de practicar esports, o la tristesa que els pot causar que quelcom no surti com ells volen), i orientacions per a gestionar-les de manera assertiva sense que aquestes provoquin conflictes entre els alumnes. Aquesta intervenció es durà a terme de manera grupal en les dues aules del grup dels més grans, però les dues aules la realitzaran per separat.En cas que la intervenció funcioni, i amb algunes adaptacions de nivell podria aplicar-se a tot el centre, ja que segons menciona la directora, aquesta necessitat està bastant generalitzada en tot el centre, la qual cosa és un dels motius per haver seleccionat aquesta intervenció.

La intervenció està enfocada en l’educació emocional i concretament en treballar la identificació emocional, l’associació de le emocions amb situacions de la vida quotidiana, i la cerca d’accions alternatives per a la gestió de les emocions.

En la intervenció a realitzar volem fer una intervenció sistemàtica a l’aula per tal de millorar l’ambient entre els alumnes i amb els professors disminuïnt les respostes poc assertives i les faltes de respecte que en algunes ocasions poden portar a conflictes.  Per a això en aquest projecte es presentaran unes activitats enfocades en cada un dels objectius mencionats amb material (que després es deixarà a l’aula per a que l’alumnat el pugui fer servir sempre que el necessiti), i es farà una formació i acompanyament al professorat del centre per a introduïr aquestes activitats i materials en el seu dia a dia. Al llarg de la introducció així com al cap d’un temps de ser introduït, es realitzarà un seguiment i avaluació a través de les quals veurem si aquest projecte funciona, o si cal afegir algun canvi o millora, el qual,  un temps després es tornaria a avaluar i així consecutivement. L’objectiu de tot això és aconseguir les millores ja esmentades, però al mateix temps adaptar el projecte a les necessitats que vagin sorgint en els alumnes, podent ser més eficaços i eficients en la seva implantació.