Els primers dies de pràctiques sempre són emocionants, però també poden ser una mica inquiets, ja que impliquen adaptar-se a un nou entorn i a una nova dinàmica de treball. En el meu cas, vaig tenir la sort d’arribar a una escola que em va acollir de manera molt càlida i professional. El departament d’orientació, en particular, va ser clau en aquest procés de rebuda i acollida.

Des del primer moment, la meva tutora va dedicar temps a explicar-me detalladament la manera en què funcionava el departament d’orientació de l’escola. Va compartir amb mi les seves tasques i responsabilitats, així com les de l’equip docent en general, tot destacant com la coordinació entre els dos àmbits era essencial per a poder atendre de manera efectiva les necessitats educatives i emocionals de l’alumnat.

Demà serà el meu últim dia de pràctiques del màster de Psicopedagogia, i m’agradaria aprofitar aquest espai per reflexionar sobre l’experiència viscuda durant aquests mesos i compartir les conclusions que n’he extret.

Aquest període ha estat una oportunitat increïble per créixer tant personal com professionalment. El projecte d’“Integració i Suport a l’Alumnat Nouvingut” ha estat una de les experiències més enriquidores que he viscut fins ara. Em sento molt agraïda per l’oportunitat d’aplicar els coneixements adquirits durant els meus estudis en un context real, amb un grup de professionals tan compromesos com l’equip docent i el departament d’orientació de l’escola.

Una de les parts més importants d’aquesta experiència ha estat el seguiment i l’acompanyament de la tutora, qui m’ha guiat i aconsellat al llarg de tot el procés. La seva disponibilitat, paciència i suport constant m’han permès desenvolupar les meves habilitats, tant en l’àmbit de la intervenció psicopedagògica com en la coordinació amb altres professionals. Les seves reflexions i el seu feedback m’han ajudat a millorar les meves pràctiques i m’han proporcionat una visió més àmplia de les dinàmiques escolars.

A través del projecte, he pogut col·laborar amb l’equip docent per implementar estratègies psicopedagògiques que han contribuït a la integració de l’alumnat nouvingut. Em sento molt satisfeta dels resultats aconseguits, com l’adaptació lingüística i l’atenció personalitzada als alumnes, així com la implicació de les famílies en el procés. Tot això ha estat possible gràcies a la coordinació entre els diferents membres de l’equip i al suport de la tutora, que ha estat fonamental per aconseguir un treball en equip fluid i eficaç.

Una de les conclusions més importants que he extret d’aquesta experiència és la importància de la flexibilitat i la capacitat d’adaptació en l’àmbit psicopedagògic. Cada alumne té unes necessitats úniques, i és essencial poder ajustar les estratègies per garantir una inclusió real i efectiva. La feina conjunta amb els docents i el departament d’orientació ha estat clau per assegurar que tots els alumnes, independentment de la seva situació cultural i lingüística, se sentin benvinguts i tingui les oportunitats necessàries per desenvolupar-se acadèmicament i emocionalment.

A mesura que el projecte “Integració i Suport a l’Alumnat Nouvingut” arribava a la seva fase final, vaig tenir l’oportunitat de reflexionar sobre el procés d’implementació a través del feedback rebut per part de la tutora. Aquesta reflexió ha estat fonamental per identificar els punts forts de la intervenció i les possibles àrees de millora per a futures accions educatives.

La tutora, després de participar en les diverses activitats i dinàmiques proposades, va destacar la importància de la coordinació constant entre els membres de l’equip docent i el departament d’orientació. Va remarcar com la col·laboració entre nosaltres havia millorat la resposta educativa a les necessitats de l’alumnat nouvingut, especialment pel que fa a la personalització de l’atenció  de les famílies al procés d’integració escolar.

A través de la seva reflexió, vaig poder observar que, tot i els avenços aconseguits en l’àmbit de l’adaptació lingüística, encara quedaven reptes pel que fa a la integració emocional i social dels alumnes nouvinguts. La tutora va suggerir que, tot i que les activitats de suport lingüístic havien estat útils, es podria profunditzar més en el treball emocional i en la creació de vincles més ferms entre els alumnes de diferents cultures.

Coordinació entre l’Equip Docent i el Departament d’Orientació

Durant l’implementació del projecte en les pràctiques, una de les tasques que he realitzat ha estat participar en les coordinacions amb l’equip docent i l’equip d’orientació. En particular, assistia a les reunions de coordinació de 1r, on es tractaven aspectes relacionats amb l’alumnat nouvingut que atenia. Aquestes trobades eren fonamentals per garantir una comunicació fluida i efectiva entre els membres de l’equip, assegurant així una atenció adequada a les necessitats de l’alumnat i un seguiment coherent de les seves progressions.

Compartint Diferències Culturals a través de les Reunions amb les Famílies

Un dels aspectes més enriquidors del procés d’implementació del projecte va ser la participació activa en les reunions amb les famílies, un espai fonamental per fomentar la comunicació entre la comunitat escolar i les famílies, especialment quan l’alumnat és nouvingut. Durant aquestes trobades, vaig tenir el plaer de poder compartir les diferències culturals amb la família egípcia d’un alumne, la qual cosa va ser una experiència molt valuosa per establir un vincle de confiança entre l’escola i les famílies, i alhora per millorar la comprensió mútua sobre les necessitats i les expectatives.

Aquest tipus de reunió va ser especialment important per transmetre a les famílies el nostre compromís per afavorir la seva implicació en el procés d’adaptació dels seus fills a l’escola. Durant aquestes sessions, les famílies van poder expressar els seus sentiments, dubtes i inquietuds respecte a l’escolarització del seu fill/a, i també vam tenir l’oportunitat de parlar sobre les dificultats específiques que pot suposar l’adaptació a un nou sistema educatiu, especialment per als alumnes que provenen de contextos culturals i lingüístics molt diferents.

La família egípcia va compartir amb nosaltres les seves tradicions, costums i maneres d’educar, la qual cosa ens va ajudar a comprendre millor les seves necessitats i preocupacions. Aquestes converses van ser fonamentals per ajustar les estratègies d’intervenció i garantir que l’alumnat nouvingut tingués el suport necessari per superar els reptes lingüístics i emocionals que podien sorgir.

A més de les reunions amb les famílies, vam seguir implementant activitats com les de JClic per reforçar l’adaptació lingüística de l’alumnat. A través de jocs interactius, els alumnes van poder treballar el vocabulari bàsic, la comprensió lectora i l’escriptura, de manera que es van sentir més segurs i competents per comunicar-se en la llengua escolar. Aquestes activitats de JClic, que alternàvem amb altres recursos pedagògics, van ser essencials per proporcionar als alumnes un suport continu i personalitzat.

Durant aquesta fase de la implementació del projecte, les reunions amb les famílies van ser fonamentals per establir una comunicació fluïda i efectiva. A la reunió amb la família egípcia, vam poder compartir les seves experiències i tradicions culturals, i vam parlar de com podríem adaptar millor l’entorn escolar per ajudar el seu fill a integrar-se. Aquesta comunicació va ser clau per ajustar les estratègies pedagògiques a les necessitats específiques de l’alumne i per generar un espai de confiança en què les famílies se sentissin part activa del procés educatiu.

Paral·lelament, vam seguir implementant activitats de JClic, jocs de lletres, el diari d’aprenentatge que van servir per reforçar les competències lingüístiques de l’alumnat nouvingut. A través d’aquests recursos digitals, els i les  alumnes van poder practicar vocabulari bàsic i millorar les seves habilitats de lectura i escriptura, mentre es mantenien motivats en un ambient d’aprenentatge interactiu i divertit

Un cop establert el pla d’intervenció, va arribar el moment de posar-ho en pràctica. Es van realitzar sessions específiques amb els alumnes nouvinguts, i es va proporcionar formació als mestres per a garantir la implementació efectiva de les estratègies. La implementació va incloure dinàmiques com els tallers interculturals i l’ús del “Diari d’Aprenentatge”. A més, es van realitzar reunions regulars amb l’equip docent i el departament d’orientació per ajustar les estratègies en temps real.

Durant aquestes sessions també s’alternava amb jocs de JCLIC, per fomentar el treball autònom de l’alumnat nouvingut.

A continuació us comparteixo un correu de la tutora, informant que va fer coordinació amb els i les tutores per la intervenció educativa.

Es van dissenyar activitats com “El Joc de les lletres, les paraules i les imatges”, els colors  i es va establir el “Pla d’Aprenentatge Personalitzat” per als alumnes nouvinguts.

L’atenció personalitzada és fonamental per crear un vincle amb l’alumne i identificar de manera més precisa les seves dificultats.

Inici del Projecte d’Integració: Diagnòstic i Anàlisi de Necessitats

Avançar en la integració de l’alumnat nouvingut és una tasca fonamental per garantir una educació inclusiva i equitativa. Aquest projecte neix de la necessitat de respondre a les dificultats específiques que afronten els alumnes que arriben al nostre centre, molts dels quals provenen de contextos socials, culturals i lingüístics diversos. La primera fase del projecte ha consistit en realitzar un diagnòstic acurat per identificar les dificultats específiques a les quals s’enfronten tant els alumnes com les seves famílies.

Durant aquesta fase, vaig tenir l’oportunitat de contribuir directament al procés a través d’una entrevista de diagnòstic amb una família d’origen egipci. Com que parlo àrab, vaig poder fer de traductora, la qual cosa va ser crucial per garantir que la comunicació fos fluïda i que els membres de la família poguessin expressar les seves necessitats i preocupacions de manera clara. Això va permetre a l’escola obtenir una visió més precisa de les dificultats que afrontava l’alumne nouvingut, especialment pel que fa a la barriada lingüística i cultural. La meva tasca com a traductora no només va ser una ajuda directa a la família, sinó que també va contribuir a la creació d’un ambient de confiança i respecte per part de l’escola cap a la diversitat cultural.