Bon dia a tothom!

En aquesta entrada de conclusió, anem a realitzar una reflexió crítica i personal de la meua estància en aquestes pràctiques.

L’experiència de les pràctiques ha sigut un camí molt bonic en el qual he aprés moltíssim i que, realment, he sigut un vertader psicopedagog. El treballar la Encopresis i el treball emocional, han sigut un repte amb el qual m’he endinsat en terrenys nous per a mi, per aprendre i comprendre el màxim possible per aportar una resposta el més adequada a la problemàtica.

Aquesta experiència ha desenvolupat les meues competències com a psicopedagog. M’ha obert els ulls i m’ha fet veure la realitat d’un educador/psicopedagog. Al llarg de les pràctiques he vist que el psicopedagog no sols és un individu que realitza actuacions per disminuir la problemàtica. Sinó tot el contrari, el seu paper engloba moltíssims aspectes que aconsegueix tindré un paper important en el centre, sent un dels pilars fonamentals del funcionament correcte de la institució educativa.

D’altra banda, treballar amb xiquets és el que més m’apassiona. Però treballar amb ells d’aquesta forma, desperta noves funcionalitats que abans no les tenies en compte. Acabes aconseguint una visió que va més enllà de la d’ensenyar, una visió crítica, equànime i de voler aconseguir el millor tant per a tot alumne com per a la institució en sí.

Tot seguit, cada alumne és un món i el que penses que per a un va a funcionar, per a altre no. O l’activitat desenvolupada penses que serà bona i és tot el contrari. Tindre competències per a saber adaptar constantment les activitats, és un repte però que al llarg de les pràctiques ho he desenvolupat i et dones conter del necessari que és per maximitzar l’educació inclusiva i flexible. L’aplicació del DUA per exemple, ha sigut molt bona idea pel fet que en alguna actuació, l’alumne no sabia respondre i, amb una adaptació ràpida però eficaç, aconseguim la seua resposta.

Per tots aquests aspectes, el camí de les pràctiques ha sigut un camí d’aprenentatge, de transformació i de molta maduresa mental, desenvolupant-me com a psicopedagog com també com a persona, expandint el meu magatzem de coneixements i destreses sobre el tema, per a que en un futur, em puga converir en un bon psicopedagog.

Bon dia a tothom!

Després de realitzar les diverses actuacions, toca avaluar-les i extreure els resultats finals aconseguits.

L’avaluació s’ha portat endavant de dues formes:

– Avaluació i anàlisi de les actuacions realitzades.

– Discussió constant amb la tutora.

De manera general, l’alumne ha obtés certa millora. En quant a la part emocional, l’alumne es troba més feliç, content i amb ganes de treballar. Ha perdut la por i cada vegada és més obert per a parlar dels seus sentiments i estat anímic.

D’altra banda, sobre la Encopresis, després de l’avaluació de la graella de registre i conversa amb la tutora com amb la mare, l’alumne ha tingut certa millora amb anar al bany. Ja no li costa ni li es un obstacleperò encara té ratxes de fer-s’ho damunt. Cada vegada té més impulsos per anar al bany i no fer-s’ho damunt aconseguint un canvi de conduct molt favorable per a l’alumne.

Tanmateix, la tutora i jo coincidim en que les actuacions realitzades han tingut un impacte positiu aconseguint resultats favorables per a l’alumne. Però també opinem que un treball constant i a llarg termini, tindria més efectes positius com ajudaria més a l’alumne. D’igual mode, es necessari una ajuda externa com un psicòleg per avançar el progrés de l’alumne i obtindre millors resultats.

Ja de manera més concreta i personal, la intervenció realitzada ha donat bons fruits. A banda he fet relacions personals al centre que m’han servit i m’han ajudat en el transcurs de les pràctiques, donant-me suport com idees per a les actuacions realitzades. Però si que veig que m’he quedat a mitges per la duració i ritme tant de les pràctiques com del tracte amb l’alumne pel fet que la temàtica va ser urgent i aquesta intervenció demanava una duració llarga en la que poc a poc l’alumne anara canviant.