Demà serà el meu últim dia de pràctiques del màster de Psicopedagogia, i m’agradaria aprofitar aquest espai per reflexionar sobre l’experiència viscuda durant aquests mesos i compartir les conclusions que n’he extret.

Aquest període ha estat una oportunitat increïble per créixer tant personal com professionalment. El projecte d’“Integració i Suport a l’Alumnat Nouvingut” ha estat una de les experiències més enriquidores que he viscut fins ara. Em sento molt agraïda per l’oportunitat d’aplicar els coneixements adquirits durant els meus estudis en un context real, amb un grup de professionals tan compromesos com l’equip docent i el departament d’orientació de l’escola.

Una de les parts més importants d’aquesta experiència ha estat el seguiment i l’acompanyament de la tutora, qui m’ha guiat i aconsellat al llarg de tot el procés. La seva disponibilitat, paciència i suport constant m’han permès desenvolupar les meves habilitats, tant en l’àmbit de la intervenció psicopedagògica com en la coordinació amb altres professionals. Les seves reflexions i el seu feedback m’han ajudat a millorar les meves pràctiques i m’han proporcionat una visió més àmplia de les dinàmiques escolars.

A través del projecte, he pogut col·laborar amb l’equip docent per implementar estratègies psicopedagògiques que han contribuït a la integració de l’alumnat nouvingut. Em sento molt satisfeta dels resultats aconseguits, com l’adaptació lingüística i l’atenció personalitzada als alumnes, així com la implicació de les famílies en el procés. Tot això ha estat possible gràcies a la coordinació entre els diferents membres de l’equip i al suport de la tutora, que ha estat fonamental per aconseguir un treball en equip fluid i eficaç.

Una de les conclusions més importants que he extret d’aquesta experiència és la importància de la flexibilitat i la capacitat d’adaptació en l’àmbit psicopedagògic. Cada alumne té unes necessitats úniques, i és essencial poder ajustar les estratègies per garantir una inclusió real i efectiva. La feina conjunta amb els docents i el departament d’orientació ha estat clau per assegurar que tots els alumnes, independentment de la seva situació cultural i lingüística, se sentin benvinguts i tingui les oportunitats necessàries per desenvolupar-se acadèmicament i emocionalment.

A mesura que el projecte “Integració i Suport a l’Alumnat Nouvingut” arribava a la seva fase final, vaig tenir l’oportunitat de reflexionar sobre el procés d’implementació a través del feedback rebut per part de la tutora. Aquesta reflexió ha estat fonamental per identificar els punts forts de la intervenció i les possibles àrees de millora per a futures accions educatives.

La tutora, després de participar en les diverses activitats i dinàmiques proposades, va destacar la importància de la coordinació constant entre els membres de l’equip docent i el departament d’orientació. Va remarcar com la col·laboració entre nosaltres havia millorat la resposta educativa a les necessitats de l’alumnat nouvingut, especialment pel que fa a la personalització de l’atenció  de les famílies al procés d’integració escolar.

A través de la seva reflexió, vaig poder observar que, tot i els avenços aconseguits en l’àmbit de l’adaptació lingüística, encara quedaven reptes pel que fa a la integració emocional i social dels alumnes nouvinguts. La tutora va suggerir que, tot i que les activitats de suport lingüístic havien estat útils, es podria profunditzar més en el treball emocional i en la creació de vincles més ferms entre els alumnes de diferents cultures.

Coordinació entre l’Equip Docent i el Departament d’Orientació

Durant l’implementació del projecte en les pràctiques, una de les tasques que he realitzat ha estat participar en les coordinacions amb l’equip docent i l’equip d’orientació. En particular, assistia a les reunions de coordinació de 1r, on es tractaven aspectes relacionats amb l’alumnat nouvingut que atenia. Aquestes trobades eren fonamentals per garantir una comunicació fluida i efectiva entre els membres de l’equip, assegurant així una atenció adequada a les necessitats de l’alumnat i un seguiment coherent de les seves progressions.

Compartint Diferències Culturals a través de les Reunions amb les Famílies

Un dels aspectes més enriquidors del procés d’implementació del projecte va ser la participació activa en les reunions amb les famílies, un espai fonamental per fomentar la comunicació entre la comunitat escolar i les famílies, especialment quan l’alumnat és nouvingut. Durant aquestes trobades, vaig tenir el plaer de poder compartir les diferències culturals amb la família egípcia d’un alumne, la qual cosa va ser una experiència molt valuosa per establir un vincle de confiança entre l’escola i les famílies, i alhora per millorar la comprensió mútua sobre les necessitats i les expectatives.

Aquest tipus de reunió va ser especialment important per transmetre a les famílies el nostre compromís per afavorir la seva implicació en el procés d’adaptació dels seus fills a l’escola. Durant aquestes sessions, les famílies van poder expressar els seus sentiments, dubtes i inquietuds respecte a l’escolarització del seu fill/a, i també vam tenir l’oportunitat de parlar sobre les dificultats específiques que pot suposar l’adaptació a un nou sistema educatiu, especialment per als alumnes que provenen de contextos culturals i lingüístics molt diferents.

La família egípcia va compartir amb nosaltres les seves tradicions, costums i maneres d’educar, la qual cosa ens va ajudar a comprendre millor les seves necessitats i preocupacions. Aquestes converses van ser fonamentals per ajustar les estratègies d’intervenció i garantir que l’alumnat nouvingut tingués el suport necessari per superar els reptes lingüístics i emocionals que podien sorgir.

A més de les reunions amb les famílies, vam seguir implementant activitats com les de JClic per reforçar l’adaptació lingüística de l’alumnat. A través de jocs interactius, els alumnes van poder treballar el vocabulari bàsic, la comprensió lectora i l’escriptura, de manera que es van sentir més segurs i competents per comunicar-se en la llengua escolar. Aquestes activitats de JClic, que alternàvem amb altres recursos pedagògics, van ser essencials per proporcionar als alumnes un suport continu i personalitzat.

Durant aquesta fase de la implementació del projecte, les reunions amb les famílies van ser fonamentals per establir una comunicació fluïda i efectiva. A la reunió amb la família egípcia, vam poder compartir les seves experiències i tradicions culturals, i vam parlar de com podríem adaptar millor l’entorn escolar per ajudar el seu fill a integrar-se. Aquesta comunicació va ser clau per ajustar les estratègies pedagògiques a les necessitats específiques de l’alumne i per generar un espai de confiança en què les famílies se sentissin part activa del procés educatiu.

Paral·lelament, vam seguir implementant activitats de JClic, jocs de lletres, el diari d’aprenentatge que van servir per reforçar les competències lingüístiques de l’alumnat nouvingut. A través d’aquests recursos digitals, els i les  alumnes van poder practicar vocabulari bàsic i millorar les seves habilitats de lectura i escriptura, mentre es mantenien motivats en un ambient d’aprenentatge interactiu i divertit

Un cop establert el pla d’intervenció, va arribar el moment de posar-ho en pràctica. Es van realitzar sessions específiques amb els alumnes nouvinguts, i es va proporcionar formació als mestres per a garantir la implementació efectiva de les estratègies. La implementació va incloure dinàmiques com els tallers interculturals i l’ús del “Diari d’Aprenentatge”. A més, es van realitzar reunions regulars amb l’equip docent i el departament d’orientació per ajustar les estratègies en temps real.

Durant aquestes sessions també s’alternava amb jocs de JCLIC, per fomentar el treball autònom de l’alumnat nouvingut.

A continuació us comparteixo un correu de la tutora, informant que va fer coordinació amb els i les tutores per la intervenció educativa.

Es van dissenyar activitats com “El Joc de les lletres, les paraules i les imatges”, els colors  i es va establir el “Pla d’Aprenentatge Personalitzat” per als alumnes nouvinguts.

L’atenció personalitzada és fonamental per crear un vincle amb l’alumne i identificar de manera més precisa les seves dificultats.

Inici del Projecte d’Integració: Diagnòstic i Anàlisi de Necessitats

Avançar en la integració de l’alumnat nouvingut és una tasca fonamental per garantir una educació inclusiva i equitativa. Aquest projecte neix de la necessitat de respondre a les dificultats específiques que afronten els alumnes que arriben al nostre centre, molts dels quals provenen de contextos socials, culturals i lingüístics diversos. La primera fase del projecte ha consistit en realitzar un diagnòstic acurat per identificar les dificultats específiques a les quals s’enfronten tant els alumnes com les seves famílies.

Durant aquesta fase, vaig tenir l’oportunitat de contribuir directament al procés a través d’una entrevista de diagnòstic amb una família d’origen egipci. Com que parlo àrab, vaig poder fer de traductora, la qual cosa va ser crucial per garantir que la comunicació fos fluïda i que els membres de la família poguessin expressar les seves necessitats i preocupacions de manera clara. Això va permetre a l’escola obtenir una visió més precisa de les dificultats que afrontava l’alumne nouvingut, especialment pel que fa a la barriada lingüística i cultural. La meva tasca com a traductora no només va ser una ajuda directa a la família, sinó que també va contribuir a la creació d’un ambient de confiança i respecte per part de l’escola cap a la diversitat cultural.

La realització de les meves pràctiques al centre psicopedagògic Guia i Educa, ha sigut una experiència que m’ha enriquit de manera profunda, ja que m’ha permès connectar la teoria adquirida durant el transcurs del Màster, amb la realitat de la pràctica psicopedagògica diària. Durant el procés, he pogut observar i participar en les sessions amb infants i adolescents que presentaven diverses necessitats educatives com el TDAH, la dislèxia i la discalcúlia, però també problemes conductuals i de comportament. D’aquesta manera, he pogut entendre millor la necessitat que la intervenció educativa des del centre tingui caire global, respectant els ritmes, les individualitats i tenint en compte el context en què es mouen els usuaris. 

Pel que fa a les competències adquirides, les que han sigut més importants per a mi, són primerament, acompanyar en els processos de canvi i formació de les persones usuàries del centre, seguidament, dissenyar i avaluar les diferents activitats realitzades durant la intervenció, elaborant petits qüestionaris i entrevistes als professionals i finalment, exercir la intervenció psicopedagògica des d’una visió global, per poder solucionar problemàtiques identificades, com ara el TDAH, la dislèxia, la discalcúlia…etc. 

De manera crítica, les meves pràctiques també han posat en relleu els reptes que té la psicopedagogia com a pràctica, destaca entre d’altres, el temps limitat per exercir les intervencions durant les sessions o sempre prioritzar les més urgents i deixar pel final les més secundàries. Per això, és important remarcar la necessitat d’una formació contínua i especialitzada per poder abordar els reptes que planteja la societat actual i les necessitats educatives dels infants i adolescents. 

Pel que fa a nivell personal, aquesta experiència m’ha permès entendre la importància del treball en xarxa tant amb professionals, com amb la família, les escoles i instituts, per així poder millorar la meva pràctica educativa de manera contínua. Per tot el dit anteriorment, aquestes pràctiques han sigut un punt clau dins de la meva formació acadèmica, perquè m’han permès consolidar els continguts teòrics del Màster i també desenvolupar una perspectiva més àmplia i crítica per poder contribuir al benestar emocional i acadèmic dels usuaris del centre i en el futur poder enriquir el meva vocació com a pròxima professional de la psicopedagogia.

El procés de pràctiques al IE 3 d’Abril ha estat una experiència  que m’ha permès consolidar els coneixements teòrics adquirits durant la formació i posar-los en pràctica en un entorn real. A més, ha estat especialment enriquidor explorar el rol de la psicopedagoga en un projecte clau com el Pla d’Acollida, on es combinen la intervenció educativa, l’acompanyament emocional i la promoció d’una escola inclusiva.

1. Aprofundiment en el treball d’acollida i inclusió
El disseny i la implementació del Pla d’Acollida m’han brindat una oportunitat  per comprendre de manera més profunda les necessitats de les famílies i alumnat nouvingut. Com a psicopedagoga en formació, he pogut veure com la intervenció psicopedagògica és clau per identificar i abordar les barreres emocionals, socials i d’aprenentatge que poden sorgir durant el procés d’adaptació.

2. Desenvolupament de competències professionals
Durant el pràcticum, he tingut l’oportunitat de treballar en col·laboració amb l’equip directiu, el personal docent i les famílies. En aquest context, el rol de la psicopedagoga ha estat essencial per:

• Facilitar la comunicació entre les famílies i el centre, oferint un espai de comprensió i suport.
• Guiar l’alumnat nouvingut en el seu procés d’integració, identificant necessitats específiques i proposant estratègies per superar-les.
• Assessorar l’equip docent sobre com adaptar les pràctiques pedagògiques per garantir una experiència educativa més inclusiva.

3. Importància de la reflexió i el feedback
Un dels aspectes més valuosos del pràcticum ha estat la possibilitat de reflexionar sobre la meva pròpia pràctica i rebre feedback constant per part de la tutora, així com la seva manera de fer en el dia a dia a les aules.

4. Impacte del Pla d’Acollida en la comunitat educativa
El Pla d’Acollida, amb el suport de la figura de la psicopedagoga, ha estat ben rebut tant per les famílies com per l’equip docent.  Aquesta experiència m’ha permès veure com la psicopedagogia pot tenir un impacte directe en la creació d’un entorn escolar més empàtic i acollidor.

5. Projecció cap al futur
Aquestes pràctiques han estat un punt d’inflexió en el meu camí professional. M’han permès entendre com la psicopedagogia pot ser una eina poderosa per promoure la inclusió i l’equitat, i m’han donat les eines necessàries per continuar creixent en aquest àmbit.

Conclusió final
El pràcticum a l’IE 3 d’Abril ha estat una etapa enriquidora i plena d’aprenentatges, que m’ha permès confirmar la meva vocació i el meu compromís amb una educació inclusiva i equitativa. El rol de la psicopedagoga, centrat en l’acompanyament i la intervenció personalitzada, s’ha demostrat essencial en aquest procés, i espero poder seguir desenvolupant-lo al llarg del meu futur.

La inclusió i l’acollida de les famílies i alumnat nouvingut són pilars fonamentals al centre. Per aquest motiu, el Pla d’Acollida, dissenyat per facilitar la  integració de totes les famílies al centre, no només s’aplica en el dia a dia, sinó que també es fa públic per garantir que tota la comunitat educativa hi tingui accés. Compartir aquest pla a la web del centre és un pas clau per fomentar la comunicació, la transparència i la participació activa de les famílies.

Objectius de la publicació del Pla a la web
Els objectius principals de publicar el Pla d’Acollida a la pàgina web del centre són:

1. Fer accessible a tota la comunitat educativa la informació relacionada amb el procés d’acollida.
2. Garantir que les famílies nouvingudes tinguin una eina pràctica i de fàcil consulta en tot moment.
3. Fomentar la participació i el feedback de les famílies, alumnes i personal docent per millorar contínuament el pla.
4. Mostrar el compromís del centre amb una educació inclusiva i transparent.

Impacte esperat
La publicació del Pla d’Acollida a la web no només facilitarà l’accés a la informació, sinó que també reforçarà el sentiment de pertinença i confiança entre les famílies i el centre. A més, aquesta visibilitat permetrà que la comunitat educativa conegui i participi activament en el procés d’acollida, convertint-lo en un projecte compartit.