Avui em vull acomiadar del Folio i de tots vosalltres, i he pensat que la millor manera de fer-ho era amb una reflexió final sobre com ha anat tot el procés de pràctiques, que ha anar bé, que s’hauria pogut millorar, i al cap i a la fi fer un recopilatori de totes aquelles experiències i coneixements nous que m’enmporto d’aquesta estada breu a l’escola Santa Maria de l’Alba.

Les pràctiques al centre Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, penso que ha tingut llums i ombres, han tingut moltes coses bones i he pogut aprendre moltes coses del dia a dia de funcionament d’un centre educatiu d’educació especial, i aplicar i practicar coneixements assolits al llarg del màster; però, per contra, i per culpa de factors de temps, acompanyament i situacions vàries, potser no li he tret tot el partit i coneixement que en podria haver extret.

Primerament, crec que fora de la intervenció realitzada (la qual ha sigut iniciativa meva a causa de les exigències de l’assignatura de pràctiques), se’m va assignar a dins de l’aula diària on es pretenia que fes les tasques esperades d’una professora. En canvi, per iniciativa pròpia vaig proposar diverses intervencions, materials, maneres de procedir, i alternatives per a alumnes que els necessitaven, podent així adaptar-me, aprendre coses noves dels alumnes cada dia, i aplicar els coneixements assolits al llarg de la meva formació, concretament en aquest màster.

Relacionat amb les tasques que s’esperaven de mi en relació amb les que he fet i si hi sumem les de la intervenció presentada en aquest projecte de pràctiques, crec que he fet diverses accions molt útils per als alumnes de l’aula, com ara un sistema de planificació i pictogrames per a un alumne amb autisme al qual li resultava més fàcil procedir amb el seu dia a dia a l’aula si se li feia una previsió visual del seu dia. Així com crec que si s’hagués tingut més temps l’acció plantejada en el projecte hauria sigut més útil. 

La relació amb els alumnes del centre, crec que he pogut connectar amb la majoria d’ells, creant bon ambient i predisposició per part seva a col·laborar i participar en les activitats i intervencions que proposava, així com la facilitat que va sorgir per part meva per entendre’ls a ells, les seves necessitats, limitacions, punts forts, etc. Aquest ha sigut el principal aspecte positiu que m’he trobat al llarg de les pràctiques.

Per altra banda, un punt negatiu i la principal dificultat a la que m’he enfrontat al llarg d’aquest procés ha sigut la relació del professorat vers la meva figura i les accions proposades per mi a l’aula. Això també ha estat responsabilitat meva, pel fet que hauria pogut realitzar alguna acció o activitat directament amb el professorat per solucionar aquesta situació.

Una altra limitació trobada ha sigut el temps, perquè no ha permès continuar amb la intervenció presentada en aquest projecte, però també m’ha dificultat accedir, veure i experimentar l’experiència de col·laborar en altres aules, la participació en els claustres i reunions del centre (als quals no se m’ha convidat ni permès assistir) o acompanyar i  la psicopedagoga (i la meva tutora), amb la qual, amb prou feines he tingut contacte, i aquest poc contacte que hi ha hagut, ha sigut per correu electrònic. 

En conclusió, puc dir que les meves expectatives amb les pràctiques no s’han acabat de complir del tot, de totes maneres vull acabar aquesta reflexió amb la millor part de les meves pràctiques que des de la meva perspectiva, i com ja he mencionat anteriorment, ha sigut poder treballar amb tots els alumnes que m’he trobat a les aules, aprendre d’ells, de les seves necessitats, limitacions, punts forts, i habilitats, de la seva manera de relacionar-se amb el seu entorn i les diferents maneres de comunicar-se que no sempre són a les que nosaltres estem acostumats.

Fins aqui la meva experiència de pràctiques. Espero que les de tots vosaltres hagin sigut molt positives i productives.

Seguim!

Avui tot i haver acabar les pràctiques al desembre, ens hem trobat amb el professorat de les aules en les que s’ha fet la intervenció, per tal de fer una mica d’avaluació d’aquesta ara que ja han passat uns dies.

En aquesta sessió primerament hem reflexionat sobre com ha anat el procés, s’ha reflexionat sobre les valoracions que han fet els alumnes i que han sigut registrades en la taula compartida en l’entrada enterior, i al final el professorat ha respost una enquesta sobre els resultats de la itervenció (que s’adjunta a continuació).

L’objectiu de la sessió era fer una valoració en profunditat de la intervenció, ja que aquest pas de la intervenció és de gran importància degut a que es la que ens permet entendre la realitat de la intervenció i fer modificacions per tal de millorar-la.

La sessió va ser molt distesa i van sortir moltes reflexions útils per tal de millorar la intervenció, així com l’iteressant de conèixer tres punts de vista i treball diferents, que permet donar una visió completament diferent a la intervenció.

Tot i així va sorgir una petita dificultat. Es va fer evident la reticència per part d’una de les professores vers la intervenció i va costar molt que intervingués en l’avaluació i les aportacions van ser principalment negatives.

Finalment penso que ha sigut un pas necessàri que ha aportat molt al coneixement i comprensió del resultats obtinguts en la intervenicó. D’igual manera aquest últim pas ha ajudat a evidenciar les dificultats que pot causar la no col·laboració de tots els membres implicats en les intervencions.

Bon dia,

Avui escric en referència a la última sessió que es va fer amb els alumnes, ja que es va realitzar la segona fase de l’avaluació de tres que en te, així com l’autoregistre realitzat al llarg de les sessions.

La primera fase era una graella d’observació, on al llarg de les sessions s’anava registrant el funcionament, desenvolupament, i resultats de les diferents sessions fetes amb els alumnes. Tanmateix s’ha afegit una última fila en aquesta graella on consta la informació obtinguda en aquesta última sessió amb els alumnes i les seves reflexions.

A continuació s’adjunta la graella:

Vaig decidir fer tres fases d’avaluació i d’aquesta manera, ja que és una part molt important de la intervenció pedagògica, ja que ens permet rectificar i reconduïr, i per tant ser més efectius en aquesta (Bolea, 2018).

La graella ens permet avaluar en profunditat el funcionament i problemàtiques que poden sorgir de manera inminent a les sessions. Per altra banda la conversa amb l’alumnat ens permet veure la seva motivació, opinions i realitats.

Per a l’avaluació amb els nois, ens vam reunir els 5 en una aula buida i se’ls va plantejar dues preguntes:

1. Heu complert els pactes marcats? Us han servit d’alguna cosa? Heu notat algun canvi?
2. Creieu que el material que hem treballat i teniu a la classe us pot servir per gestionar les emocions? En quines situacions els podeu fer servir?

Els alumnes les van anar responent entre tots, en una conversa distesa entre ells, on els uns alimentaven a les respostes dels altres i on vaig poder veure que parlaven de les emocions de manera més lliure que al principi de la intervenció.

L’objectiu d’aquesta sessió es poder avaluar la intervenció, detectar que ha funcionat, que no, per què…etc.

Potser aquesta sessió s’hauria d’haver fet només acabar les sessions amb ells i després repetir-la passat uns dies; la primera part ja no pot ser, però potser després de vacances puc tornar a tornar a parlar amb ells per obtenir més informació.

Segueixo escrivint.

Seguint les entrades enteriors m’he près un parell de dies per reflexionar abans d’afrontar les entrades al folio. Ha resultat així, ja que l’actitud del professorat davant les sessions, activitats i hàbits que s’havien pactat conjuntament i que per tant amb les que jo pensava que estaven d’acord i compartiem l’opinió sobre la necessitat i la seva rellevància; està sent una mica desconcertant. Per altra banda l’interès i la implicació i treball per part dels alumnes és molt molt bona, els és difícil, però mostren molt interès i esforç encara que no sempre es vegi recompensat amb resultats.

Aquest dia, si que vaig comptar amb tots els alumnes, però com que els dos de l’aula verda encara estaven fent les seves tasques diàries, i la professora de l’aula lila em va expressar la impossibilitat de recuperar la sessió de la setmana anterior, vaig decidir que per a que els dos alumnes d’aquesta aula poguessin segui amb la intervenció recuperariem la sessió perduda mentre els altres dos feien les tasques. Així que tot i que de manera una mica precipitada vam realitzar aquesta primera part de recuperació de la sessió anterior, amb els materials i activitats exposats en l’entrada anterior. Tot i aquesta precipitació, els alumnes van mostrar predisposició a treballar i molt bona actitud a l’hora de participar, així com molt bona comprensió i encert a l’hora de realitzar les activitats.

Una vegada acabada aquesta sessió i havent arribar els altres dos alumnes, primerament vam fer l’exercici de la pissarra expressant emocions i el motiu d’aquestes, però de manera oral, ja que els pròpis alumnes van expressar la seva inquietud per no haver tingut temps de fer-ho, i va ser una manera de relaxar l’ambient, conectar-los amb els aspectes a treballar, i recordar el treball previ (Anton, 2018).

Després de tot això, per fi vam iniciar la sessió plantejada per aquest dia. Primerament és va presentar un memory, on hi han accions poc desitjables i assertives com a resposta a les emocions i la seva acció alternativa asertiva i desitjable, i vam estar jugant a aquest memory per tal que els alumnes anéssin interioritzant quines conductes i accions poden substituïr a les que ells prenen en el seu dia a dia. Una vegada conclòs el joc vam reflexionar sobre la utilitat d’aquest memory i ho vam lligar amb el següent material, consistent amb 4 bosses, de colors relacionades amb les emocions que contenen (ira-vermell, tristesa-blau, alegria-groc i inquietud-taronja), que al seu temps són emocions amb les quals aquests nois tenen dificultat de gestionar-se. En aquests sobres hi han diferents propostes d’accions per a poder gestionar aquestes emocions quan els és complicat fer-ho. Els van llegir una per una i van reflexionar entre ells quina acció funcionaria més a cada un.

A continuació adjunto tot el material emprat:

https://www.canva.com/design/DAGXTNSQ0c0/SibTI0Osf5BgZuR83dJFvw/view?utm_content=DAGXTNSQ0c0&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=uniquelinks&utlId=h07660f6090

https://www.canva.com/design/DAGXTGCBh7A/q7LKMBoxXIdgVs4yJldHPg/view?utm_content=DAGXTGCBh7A&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=uniquelinks&utlId=h8787d171c1

Els objectius d’aquesta sessió és que els alumnes aprenguin a gestionar millor les seves emocions i a actuar de manera asertiva davant emocions intenses amb la dificultat que això implica.

Personalment penso que les activitats estan plantejades per a que es puguin seguir de manera pregressiva i consecutiva per mantenir aquesta procés constant i progressiu positiu per a les intervencions psicopedagògiques (Badia, 2018) i que la comprensió i associació que estan fent els alumnes amb les sessions anteriors demostren que és necessària i efectiva.

Els alumnes es van mostrar molt participatius i amb ganes de treballar les seves emocions, com mostra el fet que ells mateixos volguéssin fer l’exercici de la pissarra de manera oral, perl fet de no haver-lo pogut fer per escrit aquesll dia, també és interessant que les reflexions sobre les emocions i les situacions que les desencadenen cada vegada són més detallades i més abstractes demostran millor comprensió d’aquestes (Bisquerra, 2017). També he vist al llarg de la setmana com una de les alumnes participants feia ús del company (en el seu cas mestre) assignat per tal de reconèixer i gestionar una situació emocional intensa. Finalment en el final d’aquesta última sessió els alumnes han expressat l’interès en aquest últim material presentat.

La dificultat que se’m presenta és l’ambivalència per part de l’actitud dels professors, ja que per una banda han ajudat i empès als alumnes a fer el compromís diari de la pissarra i el company assignat, i han mostrat interès en tenir el material treballat a les seves aules, però per altra banda no han volgut participar en les sessions, ni conviden als alumnes a usar aquest material en situacions que els podria ser útil. Això em porta a pensar que potser no estan d’acord amb el plantejament de les sessions o la intervenció, però em sobta ja que quan se’ls va plantejar el projecte es van mostrar completament d’acord. Després de molt observar i tenir alguna conversa amb ells he arribat a la conclusió que estan sobrepassats, ja que tenen molts alumnes amb moltes necessitats diferents, així com se’ls presenten moltes activitats i obligacions diferents des del centre, i els professors estan bastant sobrepassats, i llavors aquesta intervenció per a ells és una cosa més en la que pensar i de menor importància, ja que en parlar amb ells mencionen que si ho troben important i encertat però no donen per a tot. Per a solucionar això he portat jo les sessions en lloc de fer-les de manera conjunta amb els professors, igual que mentre estigui al centre i mentre estiguin automatitzant les tasques pactades i l’ús del material em faré jo responsable d’aquesta responsabilitat.

En les pròximes entrades parlaré de l’avaluació. Per una banda a l’avaluació contínua per observació feta al llarg de les sessions així com la reflexió dels alumnes una setmana després de la última sessió. I per altra banda a l’avaluació a través dels professors.

Fins aviat.

Dos dies després de la segona intervenció vinc a reflexionar sobre el funcionaments i els fets ocorreguts en la segona sessió. No he entrat abans ja que van succeïr uns fets que em van deixar una mica confosa amb l’actitud i la intenció de seguir amb el projecte per part del centre.

Com es mostra en el Folio fa tres setmanes es van pactar les dates en les que es farien les sessions, i és va marcar el dimecres dia 4 per a fer la segona sessió decidint que escurçarien la sessió de senderisme d’un dels grups per a poder realitzar-la. La meva sorpresa va venir quan el  mateix dia de la sessió les professores d’aquest grup em comuniquen que han decidit fer una ruta llarga i que per tant haurien de marxar de manera inminent i per tant, els dos alumnes d’aquest grup no podrien participar en la sessió d’aquest dia. Després de rebre aquesta informació, i juntament amb l’altra professora que la sessió seguiria en marxa amb només els doa alumnes que pertanyen a la classe que no feia senderisme. Vam prendre aquesta decissió ja que tot i només portar una sessió, els dos alumnes d’aquest grup estan molt implicats en el treball emocional i el professorat esta veient interès i un principi de canvi en ells. D’gual manera cal mencionar la importància de la regularitat i continuitat d’una intervenció per a assolir un millor resultat (Badia, 2018).

Vam pactar trobar un altre moment per a recuperar aquesta sessió amb els altres dos alumnes, tot i que no es mostra gaire interès per part de les professores en trobar-lo, així com no s’ha mostrat interès en el seguiment i reforça del treball per part d’aquestes professionals, però també cal ressaltar que la vinculació d’aquests dos alumnes amb el treball emocional tampoc es molt alt. De totes maneres juntament amb la professora del grup interessat acordem insistir una mica amb el seu suport.

Una vegada passada aquesta situació vam procedir a començar la sessió amb els dos alumnes que es van quedar. Primer vam llegir unes històries amb pictogrames on es narren les històries d’uns personatges inventats que reflecteixen situacions diàries en que els mateixos alumnes on es ressalten les emocions que cada situació genera en dit protagonsita; i vam reflexionar i comantar aquestes historietes comparant-les amb les emocions que les situacions de les històries els podrien haver generat a ells. Després vaig donar-los una fitxa amb pictogrames on es representaven situacions que es donen en la seva vida diària i unes targetes amb el nom de les emocions i poc a poc vam anar plantejant les situacions i ells deien com es sentirien en aquestes situacions i vam reflecionar i adonar-nos que cada situació els podia fer sentir diferent que a un altre. A continuació deixo el material emprat:

Tot això tenia per objectiu que aprenguéssin a associar emocions a situacions i a identificar el motiu de les emocions que senten.

Aquestes activitats han estat plantejades d’aquesta manera ja que aquests nois aprenen principalment per observació, a base d’exemples i de manera primerament visual (Generalitat de Catalunya, s.d.).

Va ser una sessió molt tranquila, però en la que els alumnes van reflexionar i participar activament, mostrant molta satisfacció i comoditat en la sessió. També vam revisar els pactes formulats (cada dia han de dedicar 2 minuts en identificar la emoció que estan sentint), la qual han complert cada dia des que ho vam pactar, i els alumnes mencionen que cada vegada els és més facil fer-ho, mostrant això els efectes esperats en l’alumnat.

Per a la pròxima sessió es pacta que en la mateixa pissarra ademés de identificar la emoció, hauran d’explicar i identificar l’origen d’aquesta emoció. També se’ls assigna un referent al que acudir quan no sapiguin ben bé com se senten o per que i s’acorda que cada vegada que això es dongui acudiran a aquest referent.

Actualment és donen dues dificultats en particular, la primera és el reenganxament dels dos altres alumnes a la intervenció, la qual cosa estudiaré atentament; i la segona és la dificultat que mencionen els alumnes en aplicar el que s’està treballant en el seu dia a dia, tot i que degut a aquesta segona sessió s’esèra que això millori.

Seguiré informant.

Avui entro en aquest espai per exposar i reflexionar sobre la 1a sessió amb l’alumnat. Auquesta primera sessió es va realitzar com diu en el títol de la publicació el dia 28 (dijous), però no he fet la publicació fins avui, ja que he volgut reflexionar sobre la sessió i fer l’avaluació continua prevista al llarg de tota la intervenció abans de fer l’entrada per tal de tenir una opinió i una idea més ben formada de com va funcionar la sessió.

En aquesta primera sessió es va treballar a partir dels materials que adjunto a continuació, la identificació de les emocions pròpies i de la gent que els envolta.

A partir d’aquests materials primerament em treballat la identificació de les emocions dels altres relacionant les emoticones i les cares amb les emocions exposades i parlades amb els alumnes previament. Una vegada feta aquesta activitat es presenta la segona en la qual, se’ls presenta les emocions i possibles reaccions i necessitats que poden tenir en tenir aquestes emocions, i així ells poden reflexionar que senten amb cada emoció, i ajudar-los així a identirficar-les.

Els objectius d’aquesta sessió es preparar les alumnes per a les sessions següents, és a dir, abans de relacionar les emocions que senten i les situacions i aprenf¡dre a gestionar-les, els alumnes han de saber identificar quines emocions estan sentint ells i els altres. En resum, els objectius d’aquesta sessió són dos principals, el primer que els alumnes aprenguin a identificar les emocions pròpies i dels altres; i per altra banda ensenyar à l’alumnat a fer servir el material presentat, per tal que el puguin fer servir sempre que necessitin suport per a fer aquesta identificació.

Aquesta sessió s’ha realitzar d’aquesta manera seguint la teoria de l’educació emocional de Bisquerra (2017), en que explica les fases i tot el contingut a treballar en la intel·ligència emocional, desenvolupa que la base d’aquesta és la identificació emocional. D’igual manera, gran part de la intervenció es basa en l’ús lliure de material com a suport en la regulació emocional, i per tant per que l’alumnat en pugui fer un ús  que obtingui bons resultats, és necessàri explicar-los com fer-lo servir de manera efectiva.

Els alumnes van coneçar una mica recelosos i reticents ja que els professors els van informar que participarien en sessions per treballar les emocions, i ells són conscients que es un tema que els costa. Com que vaig veure les reticències vaig decidir dedicar una estona abans de començar la sessió parlant amb ells sobre el per què era tens per ells treballar això. Després de parlar una estona amb ells i assegurar-los que amb aquestes sessions treballariem tot el que els inquietava, però des del joc i la confiança, és van relaxar una mica i jan agafar una mica de disposició a treballar. La primera part de la sessió, van treballar molt bé, s’ho van passar bé i va anar molt bé per que agafessin una bona actitud de curiositat i ganes de treball per a la segona activitat. Una vegada en la segona activitat que era la consistent en identificar sensacions i necessitats que experimentaven amb les diferents emocions, vam trobar major dificultat, però degut a la distensió prèvia, es va generar un debat molt interessant i a mesura que parlaven i debatien anaven entenent millor el que senten en cada emoció. Per tot això, tot i que al principi vaig trobar algunes resistències, i evidentment es van presentar dificultats en els alumnes, podem fer una reflexió positiva, ja que malgrat les dificultats, l’alumnat ha treballat bé, i ha millorat la identificació emocional, així com s’ha fet palès que els alumnes han après a fer servir el material correctament.

També mencionar que al final de la sessió se’ls va donar una pissarreta per enganxar a la taula, i els alumnes s’han compromès a dedicar 5 minuts cada matí a identificar quina emoció senten i a escriure-ho o a dibuixar-ho en la pissarreta. En la pròxima sessió s’avaluarà com ha anat el compromís de la pissarra.

Avui he fet la primera trobada amb el professorat per a exposar-los la intervenció. La sessió s’ha estructurar en 3 fases

1- Explicar les activitats a mitjà termini i posteriorment les sessions amb l’alumnat.

2- Exposar el material sobre el qual es treballarà i treballar en possibles millores o canvis.

3- Marcar dates per a les sessions i per a la introducció dels materials i i activitats a mitjà termini.

El professorat ha estat satisfet la planificació de la intervenció i per la teoria sobre el material de treball.

Aquesta sessió tenia per objectiu coordinar-nos amb el professorat que ens acompanyarà amb les sessions, així com acabar-les de moldejar i adaptar als alumnes.

Les evidències consisteixen en els pactes als quals s’ha arribat al llarg de la sessió i que consisteixen en:

• Les activitats a mitjà termini s’introduïran al final de cada sessió relacionada amb aquesta.
• Estan d’acord amb el material a utilitzar, i es portarà de manera física el dimarts 26 de Novembre per acabar-lo de revisar.
• No es realitzarà la intervenció amb tot l’alumnat sinó només amb aquells que ho necessitin, però que al seu temps tinguin les capacitats per a poder seguir les sessions.
• S’han seleccionat un total de 4 alumnes.
• S’han marcat els dies per a realitzar les sessions: 28 de Novembre, i 4 i 12 de Desembre.
• S’ha pactat realitzar una avaluació final de la intervenció per al gener.

La reunió ha acabat amb una sensació de conformitat per totes les parts. S’ha arribat a conclusions que sembla que han convençut al centre, al professorat i a la psicopedagoga, i que encaminen una mica més la intervenció, així que podem considerar la trobada com a molt positiva.

Personalment m’ha costat molt acceptar que la intervenció es fés amb un nombre més reduït d’alumnes, però he acabat entenent que pot ser més útil arribar als quatre alumnes als que els pot fer més falta i només amb això l’ambient a l’aula i el benestar de tots pot millorar; i que com a un primer pas ja està bé. Per altra banda crec que hi ha hagut una bona comunicació i compenetració amb tot l’equip que ha permès acotaar i acurar més la intervenció per a fer-la més efectiva.

Bon dia, a continuació explicaré una mica la planificació que he desnevolupat per tal de solucionar la problemàtica exposada en l’entrada anterior.

Per tal de millorar l’àmbient a l’aula mitjançant l’educació emocional, per tal que puguin identificar, relacionar i gestionar millor les seves emocions, he desenvolupat una planificació que consta de 3 fases. La Fase 0, consisteix en planificar i formar al professorat per a poder col·laborar i portar les fases següents.

En la Fase 1, el professorat juntament amb mi  realitzarem 3 sessions de treball amb l’alumnat, una primera on es treballarà la identificació emocional, una segona on treballarem l’associació de situacions diàries amb les emocions que senten, i una tercera sessió on es treballa la cerca d’accions alternatives i més assertives per a respondre a aquestes situacions. Tot això es durà a terme a través de material d’elaboració pròpia.

Finalment en la Fase 2 es duran a terme dues accions, la primera es l’habilitació d’un moment a l’aula per explicar com se senten i una posterior assignació d’un company per tal que els ajudi a identificar quins esdeveniments del dia els ha portat a sentir això. La segona acció de la fase 2, és crear un espai a l’abast dels alumnes per a deixar el material i que el puguin fer servir de manera autònoma o per recomanació o exigència del professorat.  A continuació adjunto un document amb la planificació més ben explicada per tal que s’entengui millor on també s’inclou una imatge de la temporització d’aquesta.

Pel que fa a  l’avaluació és realitzarà de manera continuada, a través de diferents mètodes. Primerament al llarg de les sessions de la Fase 1 s’omplirà una graella d’observació, que s’aplicarà al llarg de les tres sessions. En finalitzar aquestes sessions també es duran a terme unes converses amb l’alumnat i amb el professorat, que seran registrades i amb les que obtindrem la visió dels dos sobre aquestes sessions. Finalment, al gener aplicarem qüestionaris al professorat de les dues aules en les que intervindrem per veure quins efectes han tingut tant la Fase 1 com la Fase 2 en l’àmbient de l’aula. També adjunto el document on trobem les dues eines d’avaluació elaborades.

Seguim en contacte.

Bon dia, avui em passo a presentar-vos el problema detectat sobre el qual intervindrem, justificaré una mica per què, i descriuré una mica les actuacions i solucions que proposo.

El problema identificat i sobre el que s’intervindrà és que a l’aula es donen moltes baralles entre companys, vaig intervenir en aquestes discussions i vaig descobrir que darrere d’aquestes hi havien frustracions o incomprensió per les emocions que estaven sentint, i que això els feia explotar amb els seus companys.En descobrir-ho vaig parlar amb les professores i la directora i totes em van dir que tenen moltes dificultats per a reconèixer les emocions que senten i per tant no saben regular-les ni gestionar-les.

Finalment s’ha decidit fer una intervenció referent a la identificació i reconeixement de les emocions que els poden sorgir en situacions de la vida diària (com pot ser frustració i ira arrel del cansament de practicar esports, o la tristesa que els pot causar que quelcom no surti com ells volen), i orientacions per a gestionar-les de manera assertiva sense que aquestes provoquin conflictes entre els alumnes. Aquesta intervenció es durà a terme de manera grupal en les dues aules del grup dels més grans, però les dues aules la realitzaran per separat.En cas que la intervenció funcioni, i amb algunes adaptacions de nivell podria aplicar-se a tot el centre, ja que segons menciona la directora, aquesta necessitat està bastant generalitzada en tot el centre, la qual cosa és un dels motius per haver seleccionat aquesta intervenció.

La intervenció està enfocada en l’educació emocional i concretament en treballar la identificació emocional, l’associació de le emocions amb situacions de la vida quotidiana, i la cerca d’accions alternatives per a la gestió de les emocions.

En la intervenció a realitzar volem fer una intervenció sistemàtica a l’aula per tal de millorar l’ambient entre els alumnes i amb els professors disminuïnt les respostes poc assertives i les faltes de respecte que en algunes ocasions poden portar a conflictes.  Per a això en aquest projecte es presentaran unes activitats enfocades en cada un dels objectius mencionats amb material (que després es deixarà a l’aula per a que l’alumnat el pugui fer servir sempre que el necessiti), i es farà una formació i acompanyament al professorat del centre per a introduïr aquestes activitats i materials en el seu dia a dia. Al llarg de la introducció així com al cap d’un temps de ser introduït, es realitzarà un seguiment i avaluació a través de les quals veurem si aquest projecte funciona, o si cal afegir algun canvi o millora, el qual,  un temps després es tornaria a avaluar i així consecutivement. L’objectiu de tot això és aconseguir les millores ja esmentades, però al mateix temps adaptar el projecte a les necessitats que vagin sorgint en els alumnes, podent ser més eficaços i eficients en la seva implantació.

Bona tarda, espero que totxs, estigueu molt bé i estigueu tenint unes bones pràctiques. A continuació adjunto l’ellaç a la meva presentació de prezi per presentar-vos el meu centre i justificar la meva detecció de necessitats.

Fins aviat.

https://prezi.com/view/KPaa3YGENrZF263mN9Fj/