Bon dia a tothom!

En aquesta entrada de conclusió, anem a realitzar una reflexió crítica i personal de la meua estància en aquestes pràctiques.

L’experiència de les pràctiques ha sigut un camí molt bonic en el qual he aprés moltíssim i que, realment, he sigut un vertader psicopedagog. El treballar la Encopresis i el treball emocional, han sigut un repte amb el qual m’he endinsat en terrenys nous per a mi, per aprendre i comprendre el màxim possible per aportar una resposta el més adequada a la problemàtica.

Aquesta experiència ha desenvolupat les meues competències com a psicopedagog. M’ha obert els ulls i m’ha fet veure la realitat d’un educador/psicopedagog. Al llarg de les pràctiques he vist que el psicopedagog no sols és un individu que realitza actuacions per disminuir la problemàtica. Sinó tot el contrari, el seu paper engloba moltíssims aspectes que aconsegueix tindré un paper important en el centre, sent un dels pilars fonamentals del funcionament correcte de la institució educativa.

D’altra banda, treballar amb xiquets és el que més m’apassiona. Però treballar amb ells d’aquesta forma, desperta noves funcionalitats que abans no les tenies en compte. Acabes aconseguint una visió que va més enllà de la d’ensenyar, una visió crítica, equànime i de voler aconseguir el millor tant per a tot alumne com per a la institució en sí.

Tot seguit, cada alumne és un món i el que penses que per a un va a funcionar, per a altre no. O l’activitat desenvolupada penses que serà bona i és tot el contrari. Tindre competències per a saber adaptar constantment les activitats, és un repte però que al llarg de les pràctiques ho he desenvolupat i et dones conter del necessari que és per maximitzar l’educació inclusiva i flexible. L’aplicació del DUA per exemple, ha sigut molt bona idea pel fet que en alguna actuació, l’alumne no sabia respondre i, amb una adaptació ràpida però eficaç, aconseguim la seua resposta.

Per tots aquests aspectes, el camí de les pràctiques ha sigut un camí d’aprenentatge, de transformació i de molta maduresa mental, desenvolupant-me com a psicopedagog com també com a persona, expandint el meu magatzem de coneixements i destreses sobre el tema, per a que en un futur, em puga converir en un bon psicopedagog.

Bon dia a tothom!

Després de realitzar les diverses actuacions, toca avaluar-les i extreure els resultats finals aconseguits.

L’avaluació s’ha portat endavant de dues formes:

– Avaluació i anàlisi de les actuacions realitzades.

– Discussió constant amb la tutora.

De manera general, l’alumne ha obtés certa millora. En quant a la part emocional, l’alumne es troba més feliç, content i amb ganes de treballar. Ha perdut la por i cada vegada és més obert per a parlar dels seus sentiments i estat anímic.

D’altra banda, sobre la Encopresis, després de l’avaluació de la graella de registre i conversa amb la tutora com amb la mare, l’alumne ha tingut certa millora amb anar al bany. Ja no li costa ni li es un obstacleperò encara té ratxes de fer-s’ho damunt. Cada vegada té més impulsos per anar al bany i no fer-s’ho damunt aconseguint un canvi de conduct molt favorable per a l’alumne.

Tanmateix, la tutora i jo coincidim en que les actuacions realitzades han tingut un impacte positiu aconseguint resultats favorables per a l’alumne. Però també opinem que un treball constant i a llarg termini, tindria més efectes positius com ajudaria més a l’alumne. D’igual mode, es necessari una ajuda externa com un psicòleg per avançar el progrés de l’alumne i obtindre millors resultats.

Ja de manera més concreta i personal, la intervenció realitzada ha donat bons fruits. A banda he fet relacions personals al centre que m’han servit i m’han ajudat en el transcurs de les pràctiques, donant-me suport com idees per a les actuacions realitzades. Però si que veig que m’he quedat a mitges per la duració i ritme tant de les pràctiques com del tracte amb l’alumne pel fet que la temàtica va ser urgent i aquesta intervenció demanava una duració llarga en la que poc a poc l’alumne anara canviant.

Bon dia tothom!

Avuí tenim la segona intervencions amb l’activitat de les seqüències.

Com explicarem en l’entrada anterior i per fer un resum:

Aquesta intervenció es basa en passar-li a l’alumne unes seqüències les quals conten una situació per a que l’alumne ens les conte. Dins d’aquestes seqüències, hi ha diverses que conformen situacions del seu context com la família o l’anar al bany. D’aquesta manera, l’alumne ens comentarà la seqüència i ens aportarà informació com aprendrà d’elles per desenvolupar una relació correcta amb les emocions i, per altra part, la bona associació del bolquer/roba. (veg. document inserit).

Aquesta intervenció també la realitza amb mi i l’orientadora/psicopedagoga (tutora de pràctiques) de manera individual al despatx d’orientació amb una durada curta de 30-45 minuts i amb una divisió de dues sessions.

Amb aquesta activitat el que busquem també és:

• Preparar una correcta associació entre bolquer i roba. 

• Establiment de la relació de defecar i anar al bany.

• Maneig d’emocions.

• Aprenentatge de mostrar emocions en situacions adequades.

• Desenvolupar l’empatia i la gestió d’emocions.

En quant a l’avaluació, hem extret varies coses apart dels ítems de l’entrada anterior:

L’activitat l’ha realitzat de manera correcta i ha sabut explicar-nos totes i cada una de les seqüències. Avui estava més content i ens ha explicat més coses, s’ha obert més (aspecte positiu sobre el progrés emocional de l’alumne). Però quan hem arribat a les seqüències del pardal, s’ha posat trist pel fet que tira molt en falta al oncle que ha faltat (realitza dibuixos de l’oncle i ell). O quan hem arribat a la part de la persona que va al bany, veiem que l’alumne es dona conter que ell moltes vegades això no ho realitza i, per tant, es posa incòmode parlant d’aquest tema però ell reconeix que no està ben fet i sap que ha de canviar (aspecte important i que mostra interès per canviar les accions realitzades). 

En quant a les reflexions i conclusions finals, la tutora i jo veiem que l’alumne està progressant amb èxit ja que ens ha vingut més content i més obert, reconeix i mostra interès per canviar la seua conducta. Vol ser més proactiu en la seua conducta, és per aquest fet que veiem a l’alumne amb més ganes de treballar i canviar. Ara, a l’alumne li fa falta un agent extern com un psicòleg per tractar-li de millor manera la barrera emocional que té, ja que encara queda molt de treball, però amb nosaltres té un canvi i progrés positiu que seguirem treballant i desenvolupant.

Bon dia tothom!

Aquí tenim la quarta intervenció amb l’alumne! En aquest cas, com vaig explicar l’anterior entrada, hem realitzat l’activitat de seqüències.

Aquesta intervenció es basa en passar-li a l’alumne unes seqüències les quals conten una situació per a que l’alumne ens les conte. Dins d’aquestes seqüències, hi ha diverses que conformen situacions del seu context com la família o l’anar al bany. D’aquesta manera, l’alumne ens comentarà la seqüència i ens aportarà informació com aprendrà d’elles per desenvolupar una relació correcta amb les emocions i, per altra part, la bona associació del bolquer/roba. (veg. document inserit).

Aquesta intervenció també la realitza amb mi I l’orientadora/psicopedagoga (tutora de pràctiques) de manera individual al despatx d’orientació amb una durada curta de 30-45 minuts i amb una divisió de dues sessions.

Amb aquesta activitat el que busquem també és:

• Preparar una correcta associació entre bolquer i roba. 

• Establiment de la relació de defecar i anar al bany.
• Maneig d’emocions.
• Aprenentatge de mostrar emocions en situacions adequades.
• Desenvolupar l’empatia i la gestió d’emocions.

En quant a l’avaluació, hem extret varies coses:

Per ara l’activitat la realitza de manera correcta i explica correctament les seqüències. A més, comença a expressar més emocions i cada vegada s’obri més encara que la coletilla de “bé, estic bé” encara la repeteix bastant.

D’altra banda el maneig d’emocions el veiem més notable en l’alumnat però encara queda bastant feina.

Com a reflexions, veiem que quan parlem d’una familia unida, l’alumnat es posa trist i se li veu més decaigut encara que ell diga que està bé. Tanmateix, segueix apartant l’atenció del seu context i donant-la a altres coses no importants per desviar la nostra atenció de la seua problemàtica, encara que, esta vegada, s’ha obert més del que s’esperavem.

A la pròxima sessió, realitzarem les seqüències restants i donarem una avaluació i conclusions més completes.

Bon dia tothom!

Hem arribat a la quarta entrada en la que, com explicarem en la primera intervenció, realitzem una avaluació del registre de les defecacions realitzat per la mare.

Aquesta intervenció es basa en veure, recollir dades i avaluar el progrés que l’alumne ha tingut en quant a l’encopresis. Per aquest fet, hem citat a la mare per fer una reunió amb ella i que ens mostre el registre. 

Aquesta intervenció l’hem realitzada l’orientadora /psicopedagoga i jo de manera individual al despatx d’orientació .

Per fer un recordatori, amb aquesta activitat el que buscàvem era: 

• Reconeixement de senyals 
• Establiment d’hàbits regulars.
• Higiene personal.
• Maneig de les emocions negatives a causa de l’acció produïda.
• Produir una correcta associació entre bolquer i roba

Aleshores, després de veure els objectius que voliem aconseguir, passem a l’avaluació realitzada i que hem pogut extreure d’aquesta reunió.

Doncs l’alumnat ha millorat en algunes coses. Al treballar-ho en casa com el centre i que la tutora de l’alumne com nosaltres sapiguem la problemàtica que té, ha anat més vegades al bany, però segueix fent-ho i no es posa trist per haver-ho fet (en el moment de l’acció). Però més tard, quan la tutora li ho explica, es posa vulnerable i ahí és quan li apareix la tristesa.

En casa va millor i la mare, per eixa part, està contenta, encara que queda una setmana. 

A més, com teniem a la mare amb nosaltres, li vam preguntar pel context de casa i com està l’alumnat en casa, emocionalment parlant. I ens va dir que hi ha més problemes encara que, “en teoria”, l’alumne no sap res. Però el que pensem la tutora i jo és que l’alumnat s’ha enterat però no vol comentar-ho a casa per la represalia que li puguen causar.

Després de la reunió, vam tindre un moment de reflexió la tutora i jo sobre tot. I veiem que hi ha escenes familiars que l’alumne veu i no entén. Per això hem decidit que en les posteriors intervencions realitzarem activitats per explicar seqüències que ens portaran a explicar el context de casa i veure que és el que més li afecta a l’alumne.

Bon dia tothom!

La tercera intervenció realitzada és l’activitat d’expressió d’emocions.

Aquesta intervenció, Es basa en, primerament, veure les emocions que l’alumne coneix. A partir dels emoticons de l’activitat, veure quines emocions són per a ell conegudes. Seguidament, veure la seua associació entre l’emoticon i l’emoció amb una activitat de relacionar concepte i imatge. Finalment, li preguntarem com es sent avuí en dia mitjançant les emoticones i preguntarem que li fa sentir-se així i que necessita per pal·liar o augmentar eixa emoció (veg. document inserit).

Aquesta intervenció també la realitza amb mi i l’orientadora /psicopedagoga (tutora de pràctiques) de manera individual al despatx d’orientació amb una durada curta de 30 minuts i sols en una sessió.

Amb aquesta activitat el que busquem també és:

• Identificació d’emocions i incorporació de noves. 
• Expressió de com es sent a causa dels contexts en els quals està involucrat
• Retrospecció per entendre d’on provenen les emocions negatives.
• Aprenentatge d’estratègies de gestió de les emocions.

En quant a l’avaluació, hem extret varies coses:

L’activitat l’ha realitza de manera correcta ja que identifica i saps totes les emocions. Sap relacionar concepte i emoticon com sap la forma d’expressar-les. En quant a les preguntes, com l’altra vegada, l’alumnat no ens diu res més enllà “d’estic be”, encara que amb aquesta activitat si que vam realitzar bastants preguntes i vam extreure bastant informació. Cada vegada s’obri més a nosaltres ja que està veient que som confiables per a ell però, queda un llarg camí en el treball emocional de l’alumne.

Per finalitzar, seguim veient que el problema que expressa és molt greu i que necessita molt de treball, per una part, nostra i, per altra, d’agents externs com psicòlegs ja que aquesta problemàtica prové del context familiar en el qual està vinculat. Perquè com vam comentar en l’entrada anterior, aquesta problemàtica es conseqüència dels canvis i malestars que està passant el xiquet, per això té aquesta inestabilitat emocional.(Arándiga, A. V., & Tortosa, C. V. (2000)

Bon dia tothom!

Seguim amb les entrades sobre les diverses intervencions realitzades en el projecte plantejat.

La segona intervenció és el qüestionari de frases incompletes.

Aquesta intervenció, es basa en passar-li a l’alumne un qüestionari amb unes frases que estan per acabar. Aquestes frases les haurà d’acabar l’alumne amb la seua pròpia informació. D’aquesta manera aconseguirem més informació de l’alumne i veure com té els seus sentiments o emocions segons el context nomenat a cada frase. Els noms de l’activitat estan canviats com decreta la protecció de dades. (veg. document inserit).

Aquesta intervenció la realitza amb mi i l’orientadora (psicopedagoga (tutora de pràctiques) de manera individual al despatx d’orientació amb una durada curta de 30 minuts i s’ha realitzat en una sessió.

Amb aquesta activitat el que busquem també és:

• Expressió d’emocions bàsiques 
• Introspecció emocional
• Coneixença d’un mateix.

En quant a l’avaluació, hem extret varies coses:

• La primera es que té una barrera emocional bastant gran i, per ara, no deixa obrir les portes per exepressar-se de manera correcta. La seua resposta es sempre “bé”. Si que en alguna em pogut fer-li preguntes i veure que l’alumne està bastant trist per la seua situació familiar. Però eixa barrera fa que no li agrade expressar les emocions i intenta canviar de tema el més pronte possible.
• En quant a l’activitat, si que li ha servit perquè hem pogut extreure algo més d’informació i veure que l’alumne està, emocionalment parlant, prou fotut. Però en les relacions socials és molt simpàtic i extrovertit, és a dir, no expressa el que realment sent i amaga les vertaderes emocions.

Per finalitzar, com a observacions i reflexió personals, puc afirmar que l’alumne té un problema emocional bastant greu en el qual l’expressió de sentiments i emocions no ho té concebut i, apart del context en el qual està present, no deixa soltar les emocions negatives i, per tant, arrastra bastants emocions que el porten a actuar d’eixa manera (defecacions damunt, a banda de la seua mala associació). Tot açò prové dels canvis en el context que estan pasant, les quals són el problema principal de l’inestabilitat emocional de l’alumne. (Arándiga, A. V., & Tortosa, C. V. (2000)

Bon dia tothom!

Avuí comencem les entrades sobre les diverses intervencions realitzades en el projecte plantejat.

La primera intervenció després de tindre diverses reunions amb la tutora de pràctiques, la tutora de l’alumne i amb la mare del mateix xiquet, és el registre de defecacions.

Aquesta intervenció es basa en realitzar un registre diàri de les defecacions que realitza l’alumne per veure la freqüència, la consistència, el moment del dia en el qual ho fa fet i on ho ha fet, si ha tingut molèsties en realitzar-ho i les conseqüències social que comporta haver realitzar aquesta acció (veg. document inserit).

Aquest registre, bàsicament, l’utilitzem per veure si l’alumne realitza l’acció en el lloc establert per a realitzar-ho (el bany) o si s’ho realitza damunt d’ell, veent així les vegades que, durant el dia, ho realitza de manera incorrecta.

Alehsores, aquesta intervenció és porta a terme per part de l’orientadora/psicopedagoga, jo i la mare (en l’àmbit extraescolar). És per aquest fet que, primerament, hem realitzat una reunió amb la mare per donar-li aquest registre i explicar-li el funcionament del mateix.

Al ser un registre de “llarga duració”, aquesta intervenció tindrà una duració de dos setmanes (temps que durarà la implementació del projecte complet) i de manera transversal, és a dir, mentres nosaltres portem les altres actuacions endavant, aquesta estarà en funcionament fins la finalització de la implementació del projecte d’intervenció.

Amb aquesta activitat el que busquem també és:

• Reconeixement de senyals per anar al bany.
• Establiment d’hàbits regulars.
• Higiene personal.
• Maneig de les emocions negatives a causa de l’acció produïda.
• Produir una correcta associació entre bolquer i roba.

En quant a l’avaluació, realitzarem dos avaluacions, és a dir, a mitat implementació citarem a la mare per analitzar i veure el progrés de l’alumne i, per tant, avaluar la implementació. Aquesta avaluació la veurem en l’entrada 4, on explicarem com ha anat la implementació de l’activitat i podrem extreure conclusions.

Per anar finalitzant, com a observacions personals, puc afirmar que l’alumne estava content però, al mateix temps, trist, al veure que podrem portar un registre de les seues defecacions. A l’igual que la mare, al qual si que tenia ganes de implantar aquest registre en casa i poder intentar crear una bona associació i pal·liar aquest esdeveniment.

Finalment, com a reflexió personal, veig que la primera actuació es per portar un registre i veure si les indicacions donades a la mare, han sigut implementades i aporten un progrés positiu. Però sabem que aquesta problemàtica prové de l’insetabilitat emocional que porta de motxilla l’alumne, perquè, com ens comenta l’Associació Espanyola de Pediatria (2014), Esta incontinencia ve, moltes vegades, produïda per una falta d’autoestima i problemes psicològics. I nosaltres sabem tot el context de l’alumne. És per aquest fet que les pròximes entrades estaran basades en les intervencions que hem realitzat per treballar la part emocional de l’alumne.

Bon dia a tothom! 

Us adjunto la meua infografía sobre el pla d’intervenció que hem portat endavant aquestes dues setmanes.

Està realitzada seguint el cas que vaig comentar en l’anterior entrada. Un cas greu i prioritari que ens ha vingut de sopetó però que, amb l’ajuda de la tutora de pràctiques i la tutora de l’aula, hem pogut elaborar un pla d’intervenció el més adequat possible al context, a l’alumne com a la seua edat.

Es un pla format per 3 actuacions amb sessions planificades i una actuació transversal portada a terme durant les dues setmanes que dura la intervenció. En quant a les sessions de les altres actuacions, seran unes sessions de 30-45 minuts aproximadament, enfocades, en general, amb:

• La gestió emocional i el control de les mateixes.
• El reconeixement d’emocions i l’orige de les mateixes.
• El desenvolupament d’habilitats per anar al bany i hàbits regulars.
• Realitzar una correcta associació del bolquer/roba.

Espere que us agrade i que, en cas de tindre un cas com el que he tingut jo, us puga servir.

Ens llegim, 

Arnau.

Bona tarda a tots!

Després de veure el centre i les necessitats que la institució educativa estava tenint, passem a la presentació de la necessitat elegida per plantejar un pla d’intervenció.

En el meu cas, hem tingut una expeció en aquest cas. El pla d’intervenció hauria de realitzar-se seguint una de les necessitats plantejades, en el meu cas, al DAFO, però vam tindre un cas prioritari i de màxima urgència. Ens va vindre la tutora de l’alumne contant-nos que tenia problemes socioemocionals i un cas de encopresis i portava ja al voltant de dues setmanes defecant-se damunt i en alumnes de 5 anys no era normal. Aleshores, entre la tutora de pràctiques, la tutora de l’alumne i jo, vam decidir intervindre el més pronte possible.

Aleshores, el meu pla d’intervenció es basa en el cas d’un alumne que té problemes socioemocionals a causa de la mort d’un familiar i l’encopresis en la que s’ho fa damunt. En quant als problemes socioemocionals, pensem que està en un procés de dol i això li afecta a tot el seu rendiment com la seua socialització. A l’igual que l’encopresis, la qual, a causa d’aquesta falta, més algun problema familiar i la mala associació de quan porta bolquer o roba pot fer-se-ho damunt i quan va sense ha d’anar al bany, la socialització i el treball en grup es veu afectada fent que ell es senta mal.

L’actuació que teniem pensada era treballar la part emocional amb el reconeixement d’emocions i procesar el dol per augmentar la seguretat en ell i, per tant, el treball grupal. I amb l’encopresis, doncs fer-li un registre per veure el seu procés i treballar amb ell per a que realitze una correcta associació del bolquer/roba.

Prompte realitzarem les actuacions pensades, esperem que tinguen efecte.

Ens llegim!

Arnau.