Aquestes darreres sessions hem estat analitzant què em limita i què m’enforteix de cara a la meva intervenció com a psicopedagoga. Un límit és el fet de tenir sempre la sensació de no saber-ne prou, de tenir pors a l’hora d’exposar-me davant d’un grup… Ja que la intervenció final serà fer el petit taller supervisat pel meu tutor de pràctiques. La sensació d’estar en un constant aprenentatge és molt present durant les hores de pràctiques i és un fet que em satisfà molt.

Penso que la visió que tenen al centre de la meva tasca com a psicopedagoga és positiva, ja que també els membres de l’equip reconeixen estar aprenent moltes coses noves, ja que aquesta visió des de l’àmbit educatiu de vegades no es coneix prou.

D’altra banda, ja hem trobat centre per fer la intervenció del taller i serà abans de les vacances de Nadal, s’està concretant la data, l’horari i duració i el contingut propi del taller que impartiré juntament amb el meu tutor per si m’ha de donar un cop de mà.

Aquests dies hem fet un treball de què puc aportar com a professional de la psicopedagogia al centre i s’ha pogut concretar oferir a un claustre d’un centre escolar un petit taller sobre la gestió emocional. Jo soc formada en educació emocional, i mestra (actualment exercint), per tant, conec molt bé les escoles des de dins i sé perfectament com funcionen els centres educatius i tots els elements que el componen.

Penso juntament amb el meu tutor que pot ser una molt bona cosa oferir aquest taller, tant per experiència personal i professional meva com de cara a poder oferir des del centre amb mi com a capdavantera del projecte que es gestarà a partir d’aquesta intervenció des de la mirada psicopedagògica.

Com a mestra de professió detecto una gran necessitat de tenir recursos de la gestió emocional, tant la pròpia, la dels claustres,  la dels alumnes com de les famílies. El sistema educatiu, i els docents concretament estan en un moment delicat de cansament dilatat en el temps i penso que seria molt positiu de poder dur a terme aquest petit taller. D’aquesta manera obtindran recursos i eines per poder gestionar les emocions, fet essencial al llarg de tota la vida, per tant, és una intervenció que serà molt funcional per a tothom.

Les primeres sessions de pràctiques a Formaser són molt útils de cara a posar el focus cap a la meva intervenció i quines són aquelles coses que jo puc aportar al centre.  En ser mestra i terapeuta sistèmica puc donar un enfocament molt més concret i que s’ajusta a la filosofia del centre, de cara a poder obrir el mercat a les escoles i poder formar a claustres en relació amb l’educació emocional i a la mirada sistèmica.

Considero que el meu perfil professional va molt alineat amb l’essència de Formaser i que la meva tasca serà molt productiva, tant en l’àmbit personal com professional. Estic satisfeta amb la tria del centre i penso que serà molt positiva la meva estada de pràctiques durant aquests mesos.

La perspectiva psicopedagògica dins el centre és un àmbit que està en actual investigació i exploració, per tant, penso que és una bona oportunitat per poder obrir possibilitats de cara al meu futur com a psicopedagoga.

Avui tot i haver acabar les pràctiques al desembre, ens hem trobat amb el professorat de les aules en les que s’ha fet la intervenció, per tal de fer una mica d’avaluació d’aquesta ara que ja han passat uns dies.

En aquesta sessió primerament hem reflexionat sobre com ha anat el procés, s’ha reflexionat sobre les valoracions que han fet els alumnes i que han sigut registrades en la taula compartida en l’entrada enterior, i al final el professorat ha respost una enquesta sobre els resultats de la itervenció (que s’adjunta a continuació).

L’objectiu de la sessió era fer una valoració en profunditat de la intervenció, ja que aquest pas de la intervenció és de gran importància degut a que es la que ens permet entendre la realitat de la intervenció i fer modificacions per tal de millorar-la.

La sessió va ser molt distesa i van sortir moltes reflexions útils per tal de millorar la intervenció, així com l’iteressant de conèixer tres punts de vista i treball diferents, que permet donar una visió completament diferent a la intervenció.

Tot i així va sorgir una petita dificultat. Es va fer evident la reticència per part d’una de les professores vers la intervenció i va costar molt que intervingués en l’avaluació i les aportacions van ser principalment negatives.

Finalment penso que ha sigut un pas necessàri que ha aportat molt al coneixement i comprensió del resultats obtinguts en la intervenicó. D’igual manera aquest últim pas ha ajudat a evidenciar les dificultats que pot causar la no col·laboració de tots els membres implicats en les intervencions.

5a implementació

Títol de l’entrada

Memòria i concentració (dimarts 07/01/25)

Durant la segona setmana de gener, he continuat amb l’execució i posada en pràctica de les activitats que he proposat a l’anterior repte. En cada sessió els infants i adolescents han sigut diferents, cosa que m’ha ajudat a adaptar-me a les seves particularitats i necessitats.  Cada vegada estic més satisfeta amb el meu aprenentatge i competències. 

Justificació teòrica: Involucrar a l’usuari en el seu propi aprenentatge. 

Material: Escacs

Objectius de l’activitat: Millorar la memòria i la concentració de l’usuari. 

Descripció de l’activitat: Per treballar els objectius d’aquesta activitat, es procedeix a explicar a l’adolescent les normes d’aquest joc de taula, donant-li importància al fet de jugar i aprendre, sense haver de guanyar necessàriament. Amb la realització d’aquesta sessió es pretén estimular el pensament estratègic i crític, planificar moviments i anticipar jugades, per després aplicar aquestes destreses a l’escola i inclús millorar les qualificacions, sense oblidar que és un joc que l’ajuda a divertir-se però també a aprendre. 

Responsable: Jo mateixa. 

Usuaris implicats: persona de catorze anys amb TDAH

Temporització: durant la cinquena sessió. 

Espai realització: Aula destinada a sessions de logopèdia. 

Recursos: Tècnica psicopedagògica de la Gamificació i el joc dels Escacs.

Metodologia: quantitativa.

Instruments per la recollida d’informació: Observació Participant i petit test després de la sessió.  

Avaluació: 

– Indicadors de seguiment: Mostra d’interès i curiositat i segueix les instruccions de manera adequada.  

– Indicadors de resultat: Augment de la motivació de l’usuari i índex de satisfacció.

–Instruments d’avaluació:  Qüestionaris després activitat 

Abans d’iniciar aquesta sessió s’ha procurat conèixer que la persona tenia nocions mínimes de com jugar als escacs, perquè així s’ha pogut garantir la participació i l’interès d’aquesta. Durant el procés de realització d’aquesta activitat, ha sigut necessari realitzar petits descansos perquè la persona no podia mantenir l’atenció continuada, de manera que he hagut de reforçar-la i motivar-la, recordant-li les normes del joc. 

Al principi, els resultats no han sigut els esperats, ja que la persona li costa mantenir la concentració, tot i que, després a mesura que el joc avançava i després de fer alguna jugada exitosa, ha pogut mantenir més l’atenció en el joc. Anticipar-se al joc que realitzarà l’altra persona, li ha permès controlar la impulsivitat i la presa de decisions. 

Pel que fa a les competències desenvolupades, li ha permès millorar la memòria, perquè havia de recordar els moviments propis i els de l’altra persona, ha après a esperar el seu torn de joc i així poder treballar el seu autocontrol i impulsivitat i també ha mantingut l’atenció focalitzada durant l’activitat dels escacs i ha superat alguna distracció que en un primer moment l’havia desconcentrat. 

4arta implementació 

Títol de l’entrada: Desenvolupament cognitiu i motivació per les habilitats lingüístiques  (divendres 03/01/25).

Durant la primera setmana de gener he continuat amb l’execució de les activitats que he proposat a l’anterior repte amb els infants i també adolescents assignats durant les meves hores de pràctiques al centre Guia i Educa. Aquest cop reconec que he connectat molt bé amb la persona i estic molt satisfeta amb els resultats d’aquesta sessió.

Justificació teòrica: Involucrar a l’usuari en el seu propi aprenentatge. 

Material: Joc educatiu Scrabble. 

Objectius de l’activitat: Estimular el desenvolupament cognitiu i millorar les capacitats lingüístiques.

Descripció de l’activitat: Per treballar els objectius d’aquesta activitat es procedeix a explicar a l’adolescent les normes d’aquest joc de taula, donant-li importància al fet de jugar i aprendre, sense haver de guanyar necessàriament. Amb la realització d’aquesta sessió es pretén estimular el desenvolupament cognitiu, millorar el vocabulari i el pensament estratègic,  sense oblidar que és un passatemps que l’ajuda a divertir-se, però també a aprendre. 

Responsable: Jo mateixa. 

Usuaris implicats: persona de quinze anys amb dislèxia.

Temporització: durant la quarta sessió. 

Espai realització: Aula destinada a sessions de logopèdia. 

Recursos: Tècnica psicopedagògica de la Gamificació i el joc de taula Scrabble.

Metodologia: quantitativa.

Instruments per la recollida d’informació: Observació Participant i petit test després de la sessió.  

Avaluació: 

– Indicadors de seguiment: Mostra d’interès i curiositat i segueix les instruccions de manera adequada.  

– Indicadors de resultat: Augment de la motivació de l’usuari i índex de satisfacció.

–Instruments d’avaluació:  Qüestionaris després activitat. 

Durant el procés de realització d’aquesta activitat, m’he adonat que a l’usar aquest joc de taula com a eina metodològica en la sessió, la usuària s’ha mostrat més relaxada, ha mostrat interès i ha participat de manera activa en el joc. Tot i això, s’ha hagut d’adaptar alguna norma del joc, perquè es pogués usar les dues llengües: el català i el castellà, d’aquesta manera, l’aprenentatge ha sigut el més important. 

 Els resultats han sigut notoris, ja que al principi la usuària mostrava alguna dificultat per formar paraules senzilles, però a mesura que ha avançat el joc, el format era més variat i complex, d’aquesta manera, ha augmentat la confiança i l’autoestima de la persona, tot incrementant les habilitats lingüístiques. 

L’Scrabble ha permès formar paraules i aprendre el seu significat, cosa que és fonamental per les persones amb dislèxia, també l’atenció i la planificació s’han desenvolupat de manera adequada, per tot això, la dinàmica del joc ha permès crear un vincle amb la professional, perquè la usuària s’ha mostrat confiada i tranquil.la. 

En tot moment, s’ha respectat la privacitat de les persones implicades, principalment els infants, prenent fotografies de les activitats sempre ocultant la identitat de l’usuari. 

A l’escola, un dels grans reptes per a l’equip docent és afavorir la integració i l’adaptació dels alumnes nouvinguts. Aquest repte implica, en molts casos, no només l’ensenyament de continguts acadèmics, sinó també la promoció d’un entorn inclusiu on els alumnes puguin desenvolupar les seves competències lingüístiques i comunicatives de manera efectiva.

Durant les meves pràctiques  al departament d’orientació de l’escola FEDAC Horta , he estat involucrat en un projecte d’intervenció dissenyat per ajudar als alumnes nouvinguts a familiaritzar-se amb la llengua a través d’una activitat dinàmica, lúdica i comunicativa: El Joc de les lletres, les paraules i les imatges. Aquesta activitat busca facilitar la seva adaptació lingüística mitjançant el reconeixement de vocabulari bàsic i la creació de frases senzilles, al mateix temps que fomenta la interacció oral i la comprensió del llenguatge.

Us comparteixo  una fotografia del primer joc  que vam fer amb en Genially, per treballar la  part de consciència fonològica i identificació so-grafia de les lletres.

3era implementació 

Títol de l’entrada (i data)

Atenció i planificació (dilluns 30/12/24)

Durant l’última setmana de desembre, he continuat amb la implementació de les activitats proposades amb els infants assignats durant les meves hores al centre, i estic força satisfeta amb els resultats d’aquesta sessió.

Justificació teòrica: Psicopedagog/a com facilitador de l’aprenentatge de l’usuari.  

Material: Joc de taula Rummikub.

Objectius de l’activitat: Millorar l’atenció, la planificació i la lògica de l’usuari. 

Descripció de l’activitat: Per treballar els objectius d’aquesta activitat es procedeix a explicar a l’infant les normes d’aquest joc de taula, donant-li importància al fet de jugar i aprendre, sense haver de guanyar necessàriament. Amb la realització d’aquesta sessió es pretén treballar habilitats com el raonament lògic, la memòria, el càlcul mental i la planificació. 

Responsable: Jo mateixa. 

Usuaris implicats: persona de tretze anys amb dislèxia 

Temporització: durant la tercera sessió. 

Espai realització: Aula destinada a reeducacions psicopedagògiques.

Recursos: Tècnica psicopedagògica de la Gamificació.

Metodologia: Qualitativa i quantitativa.

Instruments per la recollida d’informació: Observació Participant, petit test després de la sessió.  

Avaluació: 

– Indicadors de seguiment: Mostra d’interès i curiositat i segueix les instruccions de manera adequada.  

– Indicadors de resultat: Augment de la motivació de l’usuari i índex de satisfacció.

–Instruments d’avaluació: Qüestionaris després activitat i entrevistes al personal que implementa el Pla. 

En tot moment, s’ha respectat la privacitat de les persones implicades, principalment els infants, prenent fotografies de les activitats sempre ocultant la identitat de l’usuari. 

El grau de satisfacció d’aquesta usuària després de realitzar aquesta sessió es realitza fent un petit qüestionari, així es recull dades reals sobre com els infants assimilen la incorporació d’aquesta tècnica psicopedagògica que és la gamificació. En aquest cas, l’infant ha incorporat a la sessió aquesta eina de manera gradual i amb força interès i motivació.  

Pel que fa a l’entrevista amb la psicòloga que és la persona que realitza aquesta sessió, que és posterior a l’activitat, s’aconsegueix verificar que certament s’ha complert els pactes acordats anteriorment, que és millorar l’atenció, la planificació i la lògica de l’usuari. 

Durant aquesta activitat he pogut observar que al principi la usuària es mostrava un pèl reticent a aquest tipus de joc, ja que comentava que no té facilitat per a les matemàtiques, però en el transcurs de la sessió ha acabat incorporant aquest aprenentatge de manera activa, adaptant-la al seu procés de manera individualitzada. 

Bon dia,

Avui escric en referència a la última sessió que es va fer amb els alumnes, ja que es va realitzar la segona fase de l’avaluació de tres que en te, així com l’autoregistre realitzat al llarg de les sessions.

La primera fase era una graella d’observació, on al llarg de les sessions s’anava registrant el funcionament, desenvolupament, i resultats de les diferents sessions fetes amb els alumnes. Tanmateix s’ha afegit una última fila en aquesta graella on consta la informació obtinguda en aquesta última sessió amb els alumnes i les seves reflexions.

A continuació s’adjunta la graella:

Vaig decidir fer tres fases d’avaluació i d’aquesta manera, ja que és una part molt important de la intervenció pedagògica, ja que ens permet rectificar i reconduïr, i per tant ser més efectius en aquesta (Bolea, 2018).

La graella ens permet avaluar en profunditat el funcionament i problemàtiques que poden sorgir de manera inminent a les sessions. Per altra banda la conversa amb l’alumnat ens permet veure la seva motivació, opinions i realitats.

Per a l’avaluació amb els nois, ens vam reunir els 5 en una aula buida i se’ls va plantejar dues preguntes:

1. Heu complert els pactes marcats? Us han servit d’alguna cosa? Heu notat algun canvi?
2. Creieu que el material que hem treballat i teniu a la classe us pot servir per gestionar les emocions? En quines situacions els podeu fer servir?

Els alumnes les van anar responent entre tots, en una conversa distesa entre ells, on els uns alimentaven a les respostes dels altres i on vaig poder veure que parlaven de les emocions de manera més lliure que al principi de la intervenció.

L’objectiu d’aquesta sessió es poder avaluar la intervenció, detectar que ha funcionat, que no, per què…etc.

Potser aquesta sessió s’hauria d’haver fet només acabar les sessions amb ells i després repetir-la passat uns dies; la primera part ja no pot ser, però potser després de vacances puc tornar a tornar a parlar amb ells per obtenir més informació.

Segueixo escrivint.