Bon dia tothom!

Seguim amb les entrades sobre les diverses intervencions realitzades en el projecte plantejat.

La segona intervenció és el qüestionari de frases incompletes.

Aquesta intervenció, es basa en passar-li a l’alumne un qüestionari amb unes frases que estan per acabar. Aquestes frases les haurà d’acabar l’alumne amb la seua pròpia informació. D’aquesta manera aconseguirem més informació de l’alumne i veure com té els seus sentiments o emocions segons el context nomenat a cada frase. Els noms de l’activitat estan canviats com decreta la protecció de dades. (veg. document inserit).

Aquesta intervenció la realitza amb mi i l’orientadora (psicopedagoga (tutora de pràctiques) de manera individual al despatx d’orientació amb una durada curta de 30 minuts i s’ha realitzat en una sessió.

Amb aquesta activitat el que busquem també és:

• Expressió d’emocions bàsiques 
• Introspecció emocional
• Coneixença d’un mateix.

En quant a l’avaluació, hem extret varies coses:

• La primera es que té una barrera emocional bastant gran i, per ara, no deixa obrir les portes per exepressar-se de manera correcta. La seua resposta es sempre “bé”. Si que en alguna em pogut fer-li preguntes i veure que l’alumne està bastant trist per la seua situació familiar. Però eixa barrera fa que no li agrade expressar les emocions i intenta canviar de tema el més pronte possible.
• En quant a l’activitat, si que li ha servit perquè hem pogut extreure algo més d’informació i veure que l’alumne està, emocionalment parlant, prou fotut. Però en les relacions socials és molt simpàtic i extrovertit, és a dir, no expressa el que realment sent i amaga les vertaderes emocions.

Per finalitzar, com a observacions i reflexió personals, puc afirmar que l’alumne té un problema emocional bastant greu en el qual l’expressió de sentiments i emocions no ho té concebut i, apart del context en el qual està present, no deixa soltar les emocions negatives i, per tant, arrastra bastants emocions que el porten a actuar d’eixa manera (defecacions damunt, a banda de la seua mala associació). Tot açò prové dels canvis en el context que estan pasant, les quals són el problema principal de l’inestabilitat emocional de l’alumne. (Arándiga, A. V., & Tortosa, C. V. (2000)

Bon dia tothom!

Avuí comencem les entrades sobre les diverses intervencions realitzades en el projecte plantejat.

La primera intervenció després de tindre diverses reunions amb la tutora de pràctiques, la tutora de l’alumne i amb la mare del mateix xiquet, és el registre de defecacions.

Aquesta intervenció es basa en realitzar un registre diàri de les defecacions que realitza l’alumne per veure la freqüència, la consistència, el moment del dia en el qual ho fa fet i on ho ha fet, si ha tingut molèsties en realitzar-ho i les conseqüències social que comporta haver realitzar aquesta acció (veg. document inserit).

Aquest registre, bàsicament, l’utilitzem per veure si l’alumne realitza l’acció en el lloc establert per a realitzar-ho (el bany) o si s’ho realitza damunt d’ell, veent així les vegades que, durant el dia, ho realitza de manera incorrecta.

Alehsores, aquesta intervenció és porta a terme per part de l’orientadora/psicopedagoga, jo i la mare (en l’àmbit extraescolar). És per aquest fet que, primerament, hem realitzat una reunió amb la mare per donar-li aquest registre i explicar-li el funcionament del mateix.

Al ser un registre de “llarga duració”, aquesta intervenció tindrà una duració de dos setmanes (temps que durarà la implementació del projecte complet) i de manera transversal, és a dir, mentres nosaltres portem les altres actuacions endavant, aquesta estarà en funcionament fins la finalització de la implementació del projecte d’intervenció.

Amb aquesta activitat el que busquem també és:

• Reconeixement de senyals per anar al bany.
• Establiment d’hàbits regulars.
• Higiene personal.
• Maneig de les emocions negatives a causa de l’acció produïda.
• Produir una correcta associació entre bolquer i roba.

En quant a l’avaluació, realitzarem dos avaluacions, és a dir, a mitat implementació citarem a la mare per analitzar i veure el progrés de l’alumne i, per tant, avaluar la implementació. Aquesta avaluació la veurem en l’entrada 4, on explicarem com ha anat la implementació de l’activitat i podrem extreure conclusions.

Per anar finalitzant, com a observacions personals, puc afirmar que l’alumne estava content però, al mateix temps, trist, al veure que podrem portar un registre de les seues defecacions. A l’igual que la mare, al qual si que tenia ganes de implantar aquest registre en casa i poder intentar crear una bona associació i pal·liar aquest esdeveniment.

Finalment, com a reflexió personal, veig que la primera actuació es per portar un registre i veure si les indicacions donades a la mare, han sigut implementades i aporten un progrés positiu. Però sabem que aquesta problemàtica prové de l’insetabilitat emocional que porta de motxilla l’alumne, perquè, com ens comenta l’Associació Espanyola de Pediatria (2014), Esta incontinencia ve, moltes vegades, produïda per una falta d’autoestima i problemes psicològics. I nosaltres sabem tot el context de l’alumne. És per aquest fet que les pròximes entrades estaran basades en les intervencions que hem realitzat per treballar la part emocional de l’alumne.

Avui he fet la primera trobada amb el professorat per a exposar-los la intervenció. La sessió s’ha estructurar en 3 fases

1- Explicar les activitats a mitjà termini i posteriorment les sessions amb l’alumnat.

2- Exposar el material sobre el qual es treballarà i treballar en possibles millores o canvis.

3- Marcar dates per a les sessions i per a la introducció dels materials i i activitats a mitjà termini.

El professorat ha estat satisfet la planificació de la intervenció i per la teoria sobre el material de treball.

Aquesta sessió tenia per objectiu coordinar-nos amb el professorat que ens acompanyarà amb les sessions, així com acabar-les de moldejar i adaptar als alumnes.

Les evidències consisteixen en els pactes als quals s’ha arribat al llarg de la sessió i que consisteixen en:

• Les activitats a mitjà termini s’introduïran al final de cada sessió relacionada amb aquesta.
• Estan d’acord amb el material a utilitzar, i es portarà de manera física el dimarts 26 de Novembre per acabar-lo de revisar.
• No es realitzarà la intervenció amb tot l’alumnat sinó només amb aquells que ho necessitin, però que al seu temps tinguin les capacitats per a poder seguir les sessions.
• S’han seleccionat un total de 4 alumnes.
• S’han marcat els dies per a realitzar les sessions: 28 de Novembre, i 4 i 12 de Desembre.
• S’ha pactat realitzar una avaluació final de la intervenció per al gener.

La reunió ha acabat amb una sensació de conformitat per totes les parts. S’ha arribat a conclusions que sembla que han convençut al centre, al professorat i a la psicopedagoga, i que encaminen una mica més la intervenció, així que podem considerar la trobada com a molt positiva.

Personalment m’ha costat molt acceptar que la intervenció es fés amb un nombre més reduït d’alumnes, però he acabat entenent que pot ser més útil arribar als quatre alumnes als que els pot fer més falta i només amb això l’ambient a l’aula i el benestar de tots pot millorar; i que com a un primer pas ja està bé. Per altra banda crec que hi ha hagut una bona comunicació i compenetració amb tot l’equip que ha permès acotaar i acurar més la intervenció per a fer-la més efectiva.

A continuació, comparteixo amb vosaltres l’enllaç a la infografia del projecte d’intervenció

https://www.canva.com/design/DAGEqw5Q9LM/5GhRUKYH8Ag8S1ujUL3jGQ/edit?utm_content=DAGEqw5Q9LM&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

El problema que es va detectar durant el repte passat es pot resumir en dues idees, la primera idea, on la figura del psicopedagog es presenta moltes vegades com a instructor del qual és l’ensenyament pròpiament dit o com un simple transmissor dels coneixements, en canvi, el rol en el qual hauria de posicionar-se, és més com un facilitador de l’aprenentatge, és a dir, aquest ha de crear un context adequat perquè l’usuari del centre pugui desenvolupar i crear el seu propi coneixement. La segona idea que va sorgir,  és la necessitat d’involucrar a l’usuari en el seu procés d’aprenentatge, perquè així és la manera amb la qual es pot canviar les pràctiques educatives del Centre i millorar-les. 

Per tot el dit anteriorment, es proposa un Pla d’Intervenció Psicopedagògic, segons les necessitats detectades poder millorar el procés d’aprenentatge dels usuaris. Per portar a terme els objectius específics d’aquest assessorament d’intervenció s’utilitza una tendència psicopedagògica com és la gamificació, aquesta és un recurs consisteix a utilitzar eines de joc de manera educativa, desenvolupant diverses competències per part dels alumnes, d’aquesta manera l’aprenentatge és més divertit i estimulant i a la vegada l’usuari forma part del seu aprenentatge.

Durant els dies que he estat de pràctiques a l’escola, he pogut observar diversos aspectes relacionats amb la coordinació i la comunicació entre els diferents departaments, en particular entre el departament d’orientació i l’equip docent. Una de les necessitats que he detectat és la manca d’una comunicació fluida i estructurada entre aquests dos grups de professionals, fet que pot afectar la detecció i la resposta a les necessitats educatives dels alumnes, així com la planificació d’estratègies d’intervenció adequades.

En aquest sentit, crec que seria fonamental implementar un projecte que millori aquesta comunicació, establint canals de coordinació més eficients. Això podria incloure reunions periòdiques entre els membres del departament d’orientació i els docents, la creació de documents compartits per al seguiment individualitzat dels alumnes i la definició de protocols clars per a la derivació d’alumnes amb necessitats específiques. Un projecte d’aquest tipus permetria una visió més   general de les necessitats dels alumnes i afavoriria una resposta més coordinada i personalitzada.

A més, una altra necessitat que he identificat és la manca d’un protocol clar i estructurat per a l’atenció a les necessitats educatives de l’alumnat nouvingut. Aquest grup d’alumnes pot presentar una gran varietat de situacions, com dificultats lingüístiques, adaptació cultural o gaps en els coneixements previs, que requereixen una resposta educativa específica. Per tant, considero que seria necessari generar un protocol detallat que inclogui criteris per a la identificació d’aquest alumnat, les estratègies didàctiques a aplicar, i les mesures de suport que s’han de proporcionar tant des del punt de vista acadèmic com emocional. Un protocol ben definit permetria una millor integració d’aquests alumnes i un seguiment més acurat del seu desenvolupament.

En conclusió, aquestes pràctiques m’han permès identificar algunes àrees de millora pel que fa a la comunicació entre el departament d’orientació i l’equip docent, així com la necessitat de desenvolupar protocols específics per a l’atenció de l’alumnat nouvingut. Considero que la implementació d’aquestes iniciatives contribuiria a un ambient educatiu més inclusiu i  productiu per a tot l’alumnat.

Bon dia a tothom! 

Us adjunto la meua infografía sobre el pla d’intervenció que hem portat endavant aquestes dues setmanes.

Està realitzada seguint el cas que vaig comentar en l’anterior entrada. Un cas greu i prioritari que ens ha vingut de sopetó però que, amb l’ajuda de la tutora de pràctiques i la tutora de l’aula, hem pogut elaborar un pla d’intervenció el més adequat possible al context, a l’alumne com a la seua edat.

Es un pla format per 3 actuacions amb sessions planificades i una actuació transversal portada a terme durant les dues setmanes que dura la intervenció. En quant a les sessions de les altres actuacions, seran unes sessions de 30-45 minuts aproximadament, enfocades, en general, amb:

• La gestió emocional i el control de les mateixes.
• El reconeixement d’emocions i l’orige de les mateixes.
• El desenvolupament d’habilitats per anar al bany i hàbits regulars.
• Realitzar una correcta associació del bolquer/roba.

Espere que us agrade i que, en cas de tindre un cas com el que he tingut jo, us puga servir.

Ens llegim, 

Arnau.

Bona tarda a tots!

Després de veure el centre i les necessitats que la institució educativa estava tenint, passem a la presentació de la necessitat elegida per plantejar un pla d’intervenció.

En el meu cas, hem tingut una expeció en aquest cas. El pla d’intervenció hauria de realitzar-se seguint una de les necessitats plantejades, en el meu cas, al DAFO, però vam tindre un cas prioritari i de màxima urgència. Ens va vindre la tutora de l’alumne contant-nos que tenia problemes socioemocionals i un cas de encopresis i portava ja al voltant de dues setmanes defecant-se damunt i en alumnes de 5 anys no era normal. Aleshores, entre la tutora de pràctiques, la tutora de l’alumne i jo, vam decidir intervindre el més pronte possible.

Aleshores, el meu pla d’intervenció es basa en el cas d’un alumne que té problemes socioemocionals a causa de la mort d’un familiar i l’encopresis en la que s’ho fa damunt. En quant als problemes socioemocionals, pensem que està en un procés de dol i això li afecta a tot el seu rendiment com la seua socialització. A l’igual que l’encopresis, la qual, a causa d’aquesta falta, més algun problema familiar i la mala associació de quan porta bolquer o roba pot fer-se-ho damunt i quan va sense ha d’anar al bany, la socialització i el treball en grup es veu afectada fent que ell es senta mal.

L’actuació que teniem pensada era treballar la part emocional amb el reconeixement d’emocions i procesar el dol per augmentar la seguretat en ell i, per tant, el treball grupal. I amb l’encopresis, doncs fer-li un registre per veure el seu procés i treballar amb ell per a que realitze una correcta associació del bolquer/roba.

Prompte realitzarem les actuacions pensades, esperem que tinguen efecte.

Ens llegim!

Arnau.