Data: 10 de gener

L’arribada a un nou centre educatiu pot ser un moment desafiant per a qualsevol estudiant, especialment per aquells que provenen d’un context cultural i lingüístic diferent. Amb l’objectiu d’afavorir una adaptació positiva, el Pla d’Acollida dissenyat busca no només donar suport a les famílies, sinó també implicar activament l’alumnat nouvingut. Un cop aprovat el pla, vaig proposar compartir-lo amb un grup d’alumnat que assisteix a l’Aula d’Acollida, creant un espai de diàleg i escolta per identificar les seves necessitats i percepcions.

Objectius de la sessió amb l’alumnat nouvingut
Els objectius d’aquesta trobada eren clars i específics:

1. Presentar el Pla d’Acollida d’una manera adaptada i accessible per a l’alumnat nouvingut.
2. Escoltar les seves experiències personals en el procés d’arribada al centre.
3. Identificar les principals dificultats a què s’han enfrontat i detectar àrees de millora en el pla.
4. Fomentar un espai inclusiu on l’alumnat se sentís escoltat i valorat.

Desenvolupament de la trobada
La sessió es va dur a terme a l’Aula d’Acollida el passat 10 de gener, amb la participació d’un grup d’alumnes nouvinguts de l’ESO. Per facilitar la comunicació, es va convidar la docent del programa LACM, que va actuar com a traductora i suport lingüístic durant la conversa.

1. Presentació del Pla d’Acollida: La sessió va començar amb una explicació visual i dinàmica dels punts principals del pla, utilitzant materials gràfics senzills i multilingües per garantir la comprensió de tot l’alumnat.
2. Espai de conversa i reflexió: A continuació, es va obrir un torn de paraules on cada alumne va tenir l’oportunitat de compartir les seves impressions. Es van tractar temes com:
   • La primera impressió del centre i la seva rebuda.
   • Els reptes lingüístics i socials a l’aula i als espais comuns.
   • Els recursos que van trobar útils i aquells que consideren que haurien estat necessaris.
3. Propostes i suggeriments: Finalment, es van recollir idees i suggeriments per millorar el Pla d’Acollida, com ara crear un vídeo introductori en diversos idiomes, organitzar activitats lúdiques d’integració i assignar alumnes tutors que parlin la mateixa llengua.

Conclusions i valoració
La trobada amb l’alumnat nouvingut va ser una experiència transformadora, tant per a ells com per a mi. Va posar en evidència la importància d’adaptar els recursos d’acollida a les necessitats específiques de cada alumne i va demostrar el valor d’escoltar directament les seves vivències. Aquest procés també ha reafirmat el compromís del centre amb la diversitat i la integració, posant de manifest que l’escola és un espai on tothom pot sentir-se acollit i respectat.

A continuació una imatge del dia de la trobada.

Data: 8 de gener

Durant les vacances de Nadal, el Pla d’Acollida definitiu es va compartir amb l’Equip Directiu, qui el va validar i va suggerir que es convertís en un document de centre, aprovat en Consell Escolar i Claustre.

Suggereixo aleshores compartir-lo amb tot l’equip docent per a què puguin introduir suggeriments fins el 7 de gener i que els pugui tenir en compte per incorporar-los en el document final.

M’emplacen a poder presentar aquest document a tot l’Equip Docent en el claustre de dimecres 8 de gener.

Data: 12 de desembre

L’adaptació de les famílies nouvingudes a un nou entorn escolar és un procés que pot venir acompanyat de reptes culturals, lingüístics i emocionals. Per garantir una acollida efectiva, és fonamental escoltar directament les experiències i perspectives d’aquestes famílies. Amb aquest objectiu, vaig organitzar una trobada amb famílies recentment incorporades al IE 3 d’Abril, en el marc del Pràcticum i aprofitant que ja formen part d’un grup de conversa impartit per una docent del centre. El que pretenia era identificar les dificultats que van trobar i recollir suggeriments per millorar el Pla d’Acollida.

Objectius de la trobada
La sessió amb les famílies tenia com a propòsits principals:

1. Conèixer de primera mà la visió que tenen les famílies del centre i el seu procés d’adaptació.
2. Identificar les principals dificultats que van afrontar en arribar.
3. Recollir propostes concretes per millorar les estratègies d’acollida i comunicació del centre.
4. Enfortir el vincle entre les famílies i la comunitat educativa.

Desenvolupament de la trobada
La trobada es va celebrar a l’aula on elles ja es troben setmanalment per poder desenvolupar les sessions d’alfabetització. La sessió es va estructurar en tres parts:

1. Benvinguda i presentació: Després d’una breu introducció sobre l’objectiu de la trobada, es va oferir un espai de presentació perquè cada família compartís la seva experiència personal i les seves expectatives.
2. Dinàmica participativa: Es va utilitzar una dinàmica en grups petits, on les famílies podien debatre aspectes com:
   • Primeres impressions en arribar al centre.
   • Dificultats en la comprensió del funcionament escolar i la comunicació amb el personal docent.
   • Recursos o activitats que haurien facilitat el seu procés d’adaptació.
3. Posada en comú i propostes: Al final de la trobada, es van compartir les conclusions de cada grup i es van recollir idees concretes, com ara millorar la traducció de documents, organitzar trobades socials amb altres famílies i crear vídeos explicatius sobre el centre.

Conclusions i valoració
La trobada va ser un espai enriquidor tant per a les famílies com per a l’equip educatiu. Les aportacions van evidenciar la necessitat de reforçar la comunicació bidireccional i oferir suport personalitzat durant els primers mesos d’incorporació. Aquesta experiència m’ha permès entendre millor els reptes que enfronten les famílies nouvingudes i, alhora, posar en valor la seva veu com a agents clau en el procés d’acollida. Les propostes recollides serviran per afinar i enriquir el Pla d’Acollida.

Data: 10 de desembre

La presentació del Pla d’Acollida es va dur a terme en una reunió amb l’equip directiu i l’equip d’orientació del centre, el passat 10 de desembre. La sessió va començar amb una breu introducció per contextualitzar la necessitat del pla, seguida d’una explicació dels diferents apartats que inclou.

Durant la sessió, es va lliurar l’esborrany en format paper a tots els assistents i es va anar revisant tot el que incloia.  Els assistents van participar activament amb comentaris i suggeriments, cosa que va enriquir la proposta inicial.

Conclusions i valoració
La presentació del Pla d’Acollida va ser una experiència enriquidora tant des del punt de vista professional com personal. Les aportacions de l’equip directiu van ser molt valuoses per millorar la proposta i ajustar-la a la realitat del centre. Aquest procés m’ha permès adquirir una visió més global de la importància de fomentar una cultura d’acollida i inclusió. Confio que el pla, un cop implementat, contribuirà a enfortir el vincle entre el centre i les famílies, afavorint així el benestar de tot l’alumnat.

Avui em vull acomiadar del Folio i de tots vosalltres, i he pensat que la millor manera de fer-ho era amb una reflexió final sobre com ha anat tot el procés de pràctiques, que ha anar bé, que s’hauria pogut millorar, i al cap i a la fi fer un recopilatori de totes aquelles experiències i coneixements nous que m’enmporto d’aquesta estada breu a l’escola Santa Maria de l’Alba.

Les pràctiques al centre Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, penso que ha tingut llums i ombres, han tingut moltes coses bones i he pogut aprendre moltes coses del dia a dia de funcionament d’un centre educatiu d’educació especial, i aplicar i practicar coneixements assolits al llarg del màster; però, per contra, i per culpa de factors de temps, acompanyament i situacions vàries, potser no li he tret tot el partit i coneixement que en podria haver extret.

Primerament, crec que fora de la intervenció realitzada (la qual ha sigut iniciativa meva a causa de les exigències de l’assignatura de pràctiques), se’m va assignar a dins de l’aula diària on es pretenia que fes les tasques esperades d’una professora. En canvi, per iniciativa pròpia vaig proposar diverses intervencions, materials, maneres de procedir, i alternatives per a alumnes que els necessitaven, podent així adaptar-me, aprendre coses noves dels alumnes cada dia, i aplicar els coneixements assolits al llarg de la meva formació, concretament en aquest màster.

Relacionat amb les tasques que s’esperaven de mi en relació amb les que he fet i si hi sumem les de la intervenció presentada en aquest projecte de pràctiques, crec que he fet diverses accions molt útils per als alumnes de l’aula, com ara un sistema de planificació i pictogrames per a un alumne amb autisme al qual li resultava més fàcil procedir amb el seu dia a dia a l’aula si se li feia una previsió visual del seu dia. Així com crec que si s’hagués tingut més temps l’acció plantejada en el projecte hauria sigut més útil. 

La relació amb els alumnes del centre, crec que he pogut connectar amb la majoria d’ells, creant bon ambient i predisposició per part seva a col·laborar i participar en les activitats i intervencions que proposava, així com la facilitat que va sorgir per part meva per entendre’ls a ells, les seves necessitats, limitacions, punts forts, etc. Aquest ha sigut el principal aspecte positiu que m’he trobat al llarg de les pràctiques.

Per altra banda, un punt negatiu i la principal dificultat a la que m’he enfrontat al llarg d’aquest procés ha sigut la relació del professorat vers la meva figura i les accions proposades per mi a l’aula. Això també ha estat responsabilitat meva, pel fet que hauria pogut realitzar alguna acció o activitat directament amb el professorat per solucionar aquesta situació.

Una altra limitació trobada ha sigut el temps, perquè no ha permès continuar amb la intervenció presentada en aquest projecte, però també m’ha dificultat accedir, veure i experimentar l’experiència de col·laborar en altres aules, la participació en els claustres i reunions del centre (als quals no se m’ha convidat ni permès assistir) o acompanyar i  la psicopedagoga (i la meva tutora), amb la qual, amb prou feines he tingut contacte, i aquest poc contacte que hi ha hagut, ha sigut per correu electrònic. 

En conclusió, puc dir que les meves expectatives amb les pràctiques no s’han acabat de complir del tot, de totes maneres vull acabar aquesta reflexió amb la millor part de les meves pràctiques que des de la meva perspectiva, i com ja he mencionat anteriorment, ha sigut poder treballar amb tots els alumnes que m’he trobat a les aules, aprendre d’ells, de les seves necessitats, limitacions, punts forts, i habilitats, de la seva manera de relacionar-se amb el seu entorn i les diferents maneres de comunicar-se que no sempre són a les que nosaltres estem acostumats.

Fins aqui la meva experiència de pràctiques. Espero que les de tots vosaltres hagin sigut molt positives i productives.

Seguim!

Bon dia a tothom!

Després de realitzar les diverses actuacions, toca avaluar-les i extreure els resultats finals aconseguits.

L’avaluació s’ha portat endavant de dues formes:

– Avaluació i anàlisi de les actuacions realitzades.

– Discussió constant amb la tutora.

De manera general, l’alumne ha obtés certa millora. En quant a la part emocional, l’alumne es troba més feliç, content i amb ganes de treballar. Ha perdut la por i cada vegada és més obert per a parlar dels seus sentiments i estat anímic.

D’altra banda, sobre la Encopresis, després de l’avaluació de la graella de registre i conversa amb la tutora com amb la mare, l’alumne ha tingut certa millora amb anar al bany. Ja no li costa ni li es un obstacleperò encara té ratxes de fer-s’ho damunt. Cada vegada té més impulsos per anar al bany i no fer-s’ho damunt aconseguint un canvi de conduct molt favorable per a l’alumne.

Tanmateix, la tutora i jo coincidim en que les actuacions realitzades han tingut un impacte positiu aconseguint resultats favorables per a l’alumne. Però també opinem que un treball constant i a llarg termini, tindria més efectes positius com ajudaria més a l’alumne. D’igual mode, es necessari una ajuda externa com un psicòleg per avançar el progrés de l’alumne i obtindre millors resultats.

Ja de manera més concreta i personal, la intervenció realitzada ha donat bons fruits. A banda he fet relacions personals al centre que m’han servit i m’han ajudat en el transcurs de les pràctiques, donant-me suport com idees per a les actuacions realitzades. Però si que veig que m’he quedat a mitges per la duració i ritme tant de les pràctiques com del tracte amb l’alumne pel fet que la temàtica va ser urgent i aquesta intervenció demanava una duració llarga en la que poc a poc l’alumne anara canviant.

Sisena sessió del Repte 4. 

Durant l’última sessió d’aquesta intervenció s’han aplicat els instruments d’avaluació que havia detallat en el repte anterior. Cal recordar que l’avaluació connecta el nombre d’usuaris que han participat en les sessions i la durada de la sessió, entre d’altres amb l’augment de la motivació per participar en les activitats i si han millorat la satisfacció dels usuaris, després d’aplicar la gamificació. 

De totes maneres, no s’ha pogut observar si han millorat les qualificacions acadèmiques dels usuaris que han participat en les sessions gamificades, ja que ha sigut impossible tenir aquesta informació en el moment concret de l’avaluació. 

Els petits qüestionaris són els instruments d’avaluació de caràcter quantitatiu que s’han aplicat tot just cinc minuts abans d’acabar la sessió, en aquests es calcula la motivació i satisfacció dels usuaris, recollint informació directa sobre com perceben els usuaris la gamificació aplicada. 

En aquesta última sessió, s’han realitzat dues entrevistes a les persones que han aplicat aquesta tendència, perquè així es puguin valorar els resultats finals. En aquestes converses s’ha obtingut informació més acurada des de la perspectiva dels professionals, tot comparant-les amb les expectatives inicials, per poder així identificar millores a tenir en compte. 

Avui tot i haver acabar les pràctiques al desembre, ens hem trobat amb el professorat de les aules en les que s’ha fet la intervenció, per tal de fer una mica d’avaluació d’aquesta ara que ja han passat uns dies.

En aquesta sessió primerament hem reflexionat sobre com ha anat el procés, s’ha reflexionat sobre les valoracions que han fet els alumnes i que han sigut registrades en la taula compartida en l’entrada enterior, i al final el professorat ha respost una enquesta sobre els resultats de la itervenció (que s’adjunta a continuació).

L’objectiu de la sessió era fer una valoració en profunditat de la intervenció, ja que aquest pas de la intervenció és de gran importància degut a que es la que ens permet entendre la realitat de la intervenció i fer modificacions per tal de millorar-la.

La sessió va ser molt distesa i van sortir moltes reflexions útils per tal de millorar la intervenció, així com l’iteressant de conèixer tres punts de vista i treball diferents, que permet donar una visió completament diferent a la intervenció.

Tot i així va sorgir una petita dificultat. Es va fer evident la reticència per part d’una de les professores vers la intervenció i va costar molt que intervingués en l’avaluació i les aportacions van ser principalment negatives.

Finalment penso que ha sigut un pas necessàri que ha aportat molt al coneixement i comprensió del resultats obtinguts en la intervenicó. D’igual manera aquest últim pas ha ajudat a evidenciar les dificultats que pot causar la no col·laboració de tots els membres implicats en les intervencions.

5a implementació

Títol de l’entrada

Memòria i concentració (dimarts 07/01/25)

Durant la segona setmana de gener, he continuat amb l’execució i posada en pràctica de les activitats que he proposat a l’anterior repte. En cada sessió els infants i adolescents han sigut diferents, cosa que m’ha ajudat a adaptar-me a les seves particularitats i necessitats.  Cada vegada estic més satisfeta amb el meu aprenentatge i competències. 

Justificació teòrica: Involucrar a l’usuari en el seu propi aprenentatge. 

Material: Escacs

Objectius de l’activitat: Millorar la memòria i la concentració de l’usuari. 

Descripció de l’activitat: Per treballar els objectius d’aquesta activitat, es procedeix a explicar a l’adolescent les normes d’aquest joc de taula, donant-li importància al fet de jugar i aprendre, sense haver de guanyar necessàriament. Amb la realització d’aquesta sessió es pretén estimular el pensament estratègic i crític, planificar moviments i anticipar jugades, per després aplicar aquestes destreses a l’escola i inclús millorar les qualificacions, sense oblidar que és un joc que l’ajuda a divertir-se però també a aprendre. 

Responsable: Jo mateixa. 

Usuaris implicats: persona de catorze anys amb TDAH

Temporització: durant la cinquena sessió. 

Espai realització: Aula destinada a sessions de logopèdia. 

Recursos: Tècnica psicopedagògica de la Gamificació i el joc dels Escacs.

Metodologia: quantitativa.

Instruments per la recollida d’informació: Observació Participant i petit test després de la sessió.  

Avaluació: 

– Indicadors de seguiment: Mostra d’interès i curiositat i segueix les instruccions de manera adequada.  

– Indicadors de resultat: Augment de la motivació de l’usuari i índex de satisfacció.

–Instruments d’avaluació:  Qüestionaris després activitat 

Abans d’iniciar aquesta sessió s’ha procurat conèixer que la persona tenia nocions mínimes de com jugar als escacs, perquè així s’ha pogut garantir la participació i l’interès d’aquesta. Durant el procés de realització d’aquesta activitat, ha sigut necessari realitzar petits descansos perquè la persona no podia mantenir l’atenció continuada, de manera que he hagut de reforçar-la i motivar-la, recordant-li les normes del joc. 

Al principi, els resultats no han sigut els esperats, ja que la persona li costa mantenir la concentració, tot i que, després a mesura que el joc avançava i després de fer alguna jugada exitosa, ha pogut mantenir més l’atenció en el joc. Anticipar-se al joc que realitzarà l’altra persona, li ha permès controlar la impulsivitat i la presa de decisions. 

Pel que fa a les competències desenvolupades, li ha permès millorar la memòria, perquè havia de recordar els moviments propis i els de l’altra persona, ha après a esperar el seu torn de joc i així poder treballar el seu autocontrol i impulsivitat i també ha mantingut l’atenció focalitzada durant l’activitat dels escacs i ha superat alguna distracció que en un primer moment l’havia desconcentrat.