Bon dia tothom!

La tercera intervenció realitzada és l’activitat d’expressió d’emocions.

Aquesta intervenció, Es basa en, primerament, veure les emocions que l’alumne coneix. A partir dels emoticons de l’activitat, veure quines emocions són per a ell conegudes. Seguidament, veure la seua associació entre l’emoticon i l’emoció amb una activitat de relacionar concepte i imatge. Finalment, li preguntarem com es sent avuí en dia mitjançant les emoticones i preguntarem que li fa sentir-se així i que necessita per pal·liar o augmentar eixa emoció (veg. document inserit).

Aquesta intervenció també la realitza amb mi i l’orientadora /psicopedagoga (tutora de pràctiques) de manera individual al despatx d’orientació amb una durada curta de 30 minuts i sols en una sessió.

Amb aquesta activitat el que busquem també és:

• Identificació d’emocions i incorporació de noves. 
• Expressió de com es sent a causa dels contexts en els quals està involucrat
• Retrospecció per entendre d’on provenen les emocions negatives.
• Aprenentatge d’estratègies de gestió de les emocions.

En quant a l’avaluació, hem extret varies coses:

L’activitat l’ha realitza de manera correcta ja que identifica i saps totes les emocions. Sap relacionar concepte i emoticon com sap la forma d’expressar-les. En quant a les preguntes, com l’altra vegada, l’alumnat no ens diu res més enllà “d’estic be”, encara que amb aquesta activitat si que vam realitzar bastants preguntes i vam extreure bastant informació. Cada vegada s’obri més a nosaltres ja que està veient que som confiables per a ell però, queda un llarg camí en el treball emocional de l’alumne.

Per finalitzar, seguim veient que el problema que expressa és molt greu i que necessita molt de treball, per una part, nostra i, per altra, d’agents externs com psicòlegs ja que aquesta problemàtica prové del context familiar en el qual està vinculat. Perquè com vam comentar en l’entrada anterior, aquesta problemàtica es conseqüència dels canvis i malestars que està passant el xiquet, per això té aquesta inestabilitat emocional.(Arándiga, A. V., & Tortosa, C. V. (2000)

Avui entro en aquest espai per exposar i reflexionar sobre la 1a sessió amb l’alumnat. Auquesta primera sessió es va realitzar com diu en el títol de la publicació el dia 28 (dijous), però no he fet la publicació fins avui, ja que he volgut reflexionar sobre la sessió i fer l’avaluació continua prevista al llarg de tota la intervenció abans de fer l’entrada per tal de tenir una opinió i una idea més ben formada de com va funcionar la sessió.

En aquesta primera sessió es va treballar a partir dels materials que adjunto a continuació, la identificació de les emocions pròpies i de la gent que els envolta.

A partir d’aquests materials primerament em treballat la identificació de les emocions dels altres relacionant les emoticones i les cares amb les emocions exposades i parlades amb els alumnes previament. Una vegada feta aquesta activitat es presenta la segona en la qual, se’ls presenta les emocions i possibles reaccions i necessitats que poden tenir en tenir aquestes emocions, i així ells poden reflexionar que senten amb cada emoció, i ajudar-los així a identirficar-les.

Els objectius d’aquesta sessió es preparar les alumnes per a les sessions següents, és a dir, abans de relacionar les emocions que senten i les situacions i aprenf¡dre a gestionar-les, els alumnes han de saber identificar quines emocions estan sentint ells i els altres. En resum, els objectius d’aquesta sessió són dos principals, el primer que els alumnes aprenguin a identificar les emocions pròpies i dels altres; i per altra banda ensenyar à l’alumnat a fer servir el material presentat, per tal que el puguin fer servir sempre que necessitin suport per a fer aquesta identificació.

Aquesta sessió s’ha realitzar d’aquesta manera seguint la teoria de l’educació emocional de Bisquerra (2017), en que explica les fases i tot el contingut a treballar en la intel·ligència emocional, desenvolupa que la base d’aquesta és la identificació emocional. D’igual manera, gran part de la intervenció es basa en l’ús lliure de material com a suport en la regulació emocional, i per tant per que l’alumnat en pugui fer un ús  que obtingui bons resultats, és necessàri explicar-los com fer-lo servir de manera efectiva.

Els alumnes van coneçar una mica recelosos i reticents ja que els professors els van informar que participarien en sessions per treballar les emocions, i ells són conscients que es un tema que els costa. Com que vaig veure les reticències vaig decidir dedicar una estona abans de començar la sessió parlant amb ells sobre el per què era tens per ells treballar això. Després de parlar una estona amb ells i assegurar-los que amb aquestes sessions treballariem tot el que els inquietava, però des del joc i la confiança, és van relaxar una mica i jan agafar una mica de disposició a treballar. La primera part de la sessió, van treballar molt bé, s’ho van passar bé i va anar molt bé per que agafessin una bona actitud de curiositat i ganes de treball per a la segona activitat. Una vegada en la segona activitat que era la consistent en identificar sensacions i necessitats que experimentaven amb les diferents emocions, vam trobar major dificultat, però degut a la distensió prèvia, es va generar un debat molt interessant i a mesura que parlaven i debatien anaven entenent millor el que senten en cada emoció. Per tot això, tot i que al principi vaig trobar algunes resistències, i evidentment es van presentar dificultats en els alumnes, podem fer una reflexió positiva, ja que malgrat les dificultats, l’alumnat ha treballat bé, i ha millorat la identificació emocional, així com s’ha fet palès que els alumnes han après a fer servir el material correctament.

També mencionar que al final de la sessió se’ls va donar una pissarreta per enganxar a la taula, i els alumnes s’han compromès a dedicar 5 minuts cada matí a identificar quina emoció senten i a escriure-ho o a dibuixar-ho en la pissarreta. En la pròxima sessió s’avaluarà com ha anat el compromís de la pissarra.

Bon dia tothom!

Seguim amb les entrades sobre les diverses intervencions realitzades en el projecte plantejat.

La segona intervenció és el qüestionari de frases incompletes.

Aquesta intervenció, es basa en passar-li a l’alumne un qüestionari amb unes frases que estan per acabar. Aquestes frases les haurà d’acabar l’alumne amb la seua pròpia informació. D’aquesta manera aconseguirem més informació de l’alumne i veure com té els seus sentiments o emocions segons el context nomenat a cada frase. Els noms de l’activitat estan canviats com decreta la protecció de dades. (veg. document inserit).

Aquesta intervenció la realitza amb mi i l’orientadora (psicopedagoga (tutora de pràctiques) de manera individual al despatx d’orientació amb una durada curta de 30 minuts i s’ha realitzat en una sessió.

Amb aquesta activitat el que busquem també és:

• Expressió d’emocions bàsiques 
• Introspecció emocional
• Coneixença d’un mateix.

En quant a l’avaluació, hem extret varies coses:

• La primera es que té una barrera emocional bastant gran i, per ara, no deixa obrir les portes per exepressar-se de manera correcta. La seua resposta es sempre “bé”. Si que en alguna em pogut fer-li preguntes i veure que l’alumne està bastant trist per la seua situació familiar. Però eixa barrera fa que no li agrade expressar les emocions i intenta canviar de tema el més pronte possible.
• En quant a l’activitat, si que li ha servit perquè hem pogut extreure algo més d’informació i veure que l’alumne està, emocionalment parlant, prou fotut. Però en les relacions socials és molt simpàtic i extrovertit, és a dir, no expressa el que realment sent i amaga les vertaderes emocions.

Per finalitzar, com a observacions i reflexió personals, puc afirmar que l’alumne té un problema emocional bastant greu en el qual l’expressió de sentiments i emocions no ho té concebut i, apart del context en el qual està present, no deixa soltar les emocions negatives i, per tant, arrastra bastants emocions que el porten a actuar d’eixa manera (defecacions damunt, a banda de la seua mala associació). Tot açò prové dels canvis en el context que estan pasant, les quals són el problema principal de l’inestabilitat emocional de l’alumne. (Arándiga, A. V., & Tortosa, C. V. (2000)

Bon dia tothom!

Avuí comencem les entrades sobre les diverses intervencions realitzades en el projecte plantejat.

La primera intervenció després de tindre diverses reunions amb la tutora de pràctiques, la tutora de l’alumne i amb la mare del mateix xiquet, és el registre de defecacions.

Aquesta intervenció es basa en realitzar un registre diàri de les defecacions que realitza l’alumne per veure la freqüència, la consistència, el moment del dia en el qual ho fa fet i on ho ha fet, si ha tingut molèsties en realitzar-ho i les conseqüències social que comporta haver realitzar aquesta acció (veg. document inserit).

Aquest registre, bàsicament, l’utilitzem per veure si l’alumne realitza l’acció en el lloc establert per a realitzar-ho (el bany) o si s’ho realitza damunt d’ell, veent així les vegades que, durant el dia, ho realitza de manera incorrecta.

Alehsores, aquesta intervenció és porta a terme per part de l’orientadora/psicopedagoga, jo i la mare (en l’àmbit extraescolar). És per aquest fet que, primerament, hem realitzat una reunió amb la mare per donar-li aquest registre i explicar-li el funcionament del mateix.

Al ser un registre de “llarga duració”, aquesta intervenció tindrà una duració de dos setmanes (temps que durarà la implementació del projecte complet) i de manera transversal, és a dir, mentres nosaltres portem les altres actuacions endavant, aquesta estarà en funcionament fins la finalització de la implementació del projecte d’intervenció.

Amb aquesta activitat el que busquem també és:

• Reconeixement de senyals per anar al bany.
• Establiment d’hàbits regulars.
• Higiene personal.
• Maneig de les emocions negatives a causa de l’acció produïda.
• Produir una correcta associació entre bolquer i roba.

En quant a l’avaluació, realitzarem dos avaluacions, és a dir, a mitat implementació citarem a la mare per analitzar i veure el progrés de l’alumne i, per tant, avaluar la implementació. Aquesta avaluació la veurem en l’entrada 4, on explicarem com ha anat la implementació de l’activitat i podrem extreure conclusions.

Per anar finalitzant, com a observacions personals, puc afirmar que l’alumne estava content però, al mateix temps, trist, al veure que podrem portar un registre de les seues defecacions. A l’igual que la mare, al qual si que tenia ganes de implantar aquest registre en casa i poder intentar crear una bona associació i pal·liar aquest esdeveniment.

Finalment, com a reflexió personal, veig que la primera actuació es per portar un registre i veure si les indicacions donades a la mare, han sigut implementades i aporten un progrés positiu. Però sabem que aquesta problemàtica prové de l’insetabilitat emocional que porta de motxilla l’alumne, perquè, com ens comenta l’Associació Espanyola de Pediatria (2014), Esta incontinencia ve, moltes vegades, produïda per una falta d’autoestima i problemes psicològics. I nosaltres sabem tot el context de l’alumne. És per aquest fet que les pròximes entrades estaran basades en les intervencions que hem realitzat per treballar la part emocional de l’alumne.

Avui he fet la primera trobada amb el professorat per a exposar-los la intervenció. La sessió s’ha estructurar en 3 fases

1- Explicar les activitats a mitjà termini i posteriorment les sessions amb l’alumnat.

2- Exposar el material sobre el qual es treballarà i treballar en possibles millores o canvis.

3- Marcar dates per a les sessions i per a la introducció dels materials i i activitats a mitjà termini.

El professorat ha estat satisfet la planificació de la intervenció i per la teoria sobre el material de treball.

Aquesta sessió tenia per objectiu coordinar-nos amb el professorat que ens acompanyarà amb les sessions, així com acabar-les de moldejar i adaptar als alumnes.

Les evidències consisteixen en els pactes als quals s’ha arribat al llarg de la sessió i que consisteixen en:

• Les activitats a mitjà termini s’introduïran al final de cada sessió relacionada amb aquesta.
• Estan d’acord amb el material a utilitzar, i es portarà de manera física el dimarts 26 de Novembre per acabar-lo de revisar.
• No es realitzarà la intervenció amb tot l’alumnat sinó només amb aquells que ho necessitin, però que al seu temps tinguin les capacitats per a poder seguir les sessions.
• S’han seleccionat un total de 4 alumnes.
• S’han marcat els dies per a realitzar les sessions: 28 de Novembre, i 4 i 12 de Desembre.
• S’ha pactat realitzar una avaluació final de la intervenció per al gener.

La reunió ha acabat amb una sensació de conformitat per totes les parts. S’ha arribat a conclusions que sembla que han convençut al centre, al professorat i a la psicopedagoga, i que encaminen una mica més la intervenció, així que podem considerar la trobada com a molt positiva.

Personalment m’ha costat molt acceptar que la intervenció es fés amb un nombre més reduït d’alumnes, però he acabat entenent que pot ser més útil arribar als quatre alumnes als que els pot fer més falta i només amb això l’ambient a l’aula i el benestar de tots pot millorar; i que com a un primer pas ja està bé. Per altra banda crec que hi ha hagut una bona comunicació i compenetració amb tot l’equip que ha permès acotaar i acurar més la intervenció per a fer-la més efectiva.