4arta implementació 

Títol de l’entrada: Desenvolupament cognitiu i motivació per les habilitats lingüístiques  (divendres 03/01/25).

Durant la primera setmana de gener he continuat amb l’execució de les activitats que he proposat a l’anterior repte amb els infants i també adolescents assignats durant les meves hores de pràctiques al centre Guia i Educa. Aquest cop reconec que he connectat molt bé amb la persona i estic molt satisfeta amb els resultats d’aquesta sessió.

Justificació teòrica: Involucrar a l’usuari en el seu propi aprenentatge. 

Material: Joc educatiu Scrabble. 

Objectius de l’activitat: Estimular el desenvolupament cognitiu i millorar les capacitats lingüístiques.

Descripció de l’activitat: Per treballar els objectius d’aquesta activitat es procedeix a explicar a l’adolescent les normes d’aquest joc de taula, donant-li importància al fet de jugar i aprendre, sense haver de guanyar necessàriament. Amb la realització d’aquesta sessió es pretén estimular el desenvolupament cognitiu, millorar el vocabulari i el pensament estratègic,  sense oblidar que és un passatemps que l’ajuda a divertir-se, però també a aprendre. 

Responsable: Jo mateixa. 

Usuaris implicats: persona de quinze anys amb dislèxia.

Temporització: durant la quarta sessió. 

Espai realització: Aula destinada a sessions de logopèdia. 

Recursos: Tècnica psicopedagògica de la Gamificació i el joc de taula Scrabble.

Metodologia: quantitativa.

Instruments per la recollida d’informació: Observació Participant i petit test després de la sessió.  

Avaluació: 

– Indicadors de seguiment: Mostra d’interès i curiositat i segueix les instruccions de manera adequada.  

– Indicadors de resultat: Augment de la motivació de l’usuari i índex de satisfacció.

–Instruments d’avaluació:  Qüestionaris després activitat. 

Durant el procés de realització d’aquesta activitat, m’he adonat que a l’usar aquest joc de taula com a eina metodològica en la sessió, la usuària s’ha mostrat més relaxada, ha mostrat interès i ha participat de manera activa en el joc. Tot i això, s’ha hagut d’adaptar alguna norma del joc, perquè es pogués usar les dues llengües: el català i el castellà, d’aquesta manera, l’aprenentatge ha sigut el més important. 

 Els resultats han sigut notoris, ja que al principi la usuària mostrava alguna dificultat per formar paraules senzilles, però a mesura que ha avançat el joc, el format era més variat i complex, d’aquesta manera, ha augmentat la confiança i l’autoestima de la persona, tot incrementant les habilitats lingüístiques. 

L’Scrabble ha permès formar paraules i aprendre el seu significat, cosa que és fonamental per les persones amb dislèxia, també l’atenció i la planificació s’han desenvolupat de manera adequada, per tot això, la dinàmica del joc ha permès crear un vincle amb la professional, perquè la usuària s’ha mostrat confiada i tranquil.la. 

En tot moment, s’ha respectat la privacitat de les persones implicades, principalment els infants, prenent fotografies de les activitats sempre ocultant la identitat de l’usuari. 

3era implementació 

Títol de l’entrada (i data)

Atenció i planificació (dilluns 30/12/24)

Durant l’última setmana de desembre, he continuat amb la implementació de les activitats proposades amb els infants assignats durant les meves hores al centre, i estic força satisfeta amb els resultats d’aquesta sessió.

Justificació teòrica: Psicopedagog/a com facilitador de l’aprenentatge de l’usuari.  

Material: Joc de taula Rummikub.

Objectius de l’activitat: Millorar l’atenció, la planificació i la lògica de l’usuari. 

Descripció de l’activitat: Per treballar els objectius d’aquesta activitat es procedeix a explicar a l’infant les normes d’aquest joc de taula, donant-li importància al fet de jugar i aprendre, sense haver de guanyar necessàriament. Amb la realització d’aquesta sessió es pretén treballar habilitats com el raonament lògic, la memòria, el càlcul mental i la planificació. 

Responsable: Jo mateixa. 

Usuaris implicats: persona de tretze anys amb dislèxia 

Temporització: durant la tercera sessió. 

Espai realització: Aula destinada a reeducacions psicopedagògiques.

Recursos: Tècnica psicopedagògica de la Gamificació.

Metodologia: Qualitativa i quantitativa.

Instruments per la recollida d’informació: Observació Participant, petit test després de la sessió.  

Avaluació: 

– Indicadors de seguiment: Mostra d’interès i curiositat i segueix les instruccions de manera adequada.  

– Indicadors de resultat: Augment de la motivació de l’usuari i índex de satisfacció.

–Instruments d’avaluació: Qüestionaris després activitat i entrevistes al personal que implementa el Pla. 

En tot moment, s’ha respectat la privacitat de les persones implicades, principalment els infants, prenent fotografies de les activitats sempre ocultant la identitat de l’usuari. 

El grau de satisfacció d’aquesta usuària després de realitzar aquesta sessió es realitza fent un petit qüestionari, així es recull dades reals sobre com els infants assimilen la incorporació d’aquesta tècnica psicopedagògica que és la gamificació. En aquest cas, l’infant ha incorporat a la sessió aquesta eina de manera gradual i amb força interès i motivació.  

Pel que fa a l’entrevista amb la psicòloga que és la persona que realitza aquesta sessió, que és posterior a l’activitat, s’aconsegueix verificar que certament s’ha complert els pactes acordats anteriorment, que és millorar l’atenció, la planificació i la lògica de l’usuari. 

Durant aquesta activitat he pogut observar que al principi la usuària es mostrava un pèl reticent a aquest tipus de joc, ja que comentava que no té facilitat per a les matemàtiques, però en el transcurs de la sessió ha acabat incorporant aquest aprenentatge de manera activa, adaptant-la al seu procés de manera individualitzada. 

Bon dia,

Avui escric en referència a la última sessió que es va fer amb els alumnes, ja que es va realitzar la segona fase de l’avaluació de tres que en te, així com l’autoregistre realitzat al llarg de les sessions.

La primera fase era una graella d’observació, on al llarg de les sessions s’anava registrant el funcionament, desenvolupament, i resultats de les diferents sessions fetes amb els alumnes. Tanmateix s’ha afegit una última fila en aquesta graella on consta la informació obtinguda en aquesta última sessió amb els alumnes i les seves reflexions.

A continuació s’adjunta la graella:

Vaig decidir fer tres fases d’avaluació i d’aquesta manera, ja que és una part molt important de la intervenció pedagògica, ja que ens permet rectificar i reconduïr, i per tant ser més efectius en aquesta (Bolea, 2018).

La graella ens permet avaluar en profunditat el funcionament i problemàtiques que poden sorgir de manera inminent a les sessions. Per altra banda la conversa amb l’alumnat ens permet veure la seva motivació, opinions i realitats.

Per a l’avaluació amb els nois, ens vam reunir els 5 en una aula buida i se’ls va plantejar dues preguntes:

1. Heu complert els pactes marcats? Us han servit d’alguna cosa? Heu notat algun canvi?
2. Creieu que el material que hem treballat i teniu a la classe us pot servir per gestionar les emocions? En quines situacions els podeu fer servir?

Els alumnes les van anar responent entre tots, en una conversa distesa entre ells, on els uns alimentaven a les respostes dels altres i on vaig poder veure que parlaven de les emocions de manera més lliure que al principi de la intervenció.

L’objectiu d’aquesta sessió es poder avaluar la intervenció, detectar que ha funcionat, que no, per què…etc.

Potser aquesta sessió s’hauria d’haver fet només acabar les sessions amb ells i després repetir-la passat uns dies; la primera part ja no pot ser, però potser després de vacances puc tornar a tornar a parlar amb ells per obtenir més informació.

Segueixo escrivint.

Bon dia tothom!

Avuí tenim la segona intervencions amb l’activitat de les seqüències.

Com explicarem en l’entrada anterior i per fer un resum:

Aquesta intervenció es basa en passar-li a l’alumne unes seqüències les quals conten una situació per a que l’alumne ens les conte. Dins d’aquestes seqüències, hi ha diverses que conformen situacions del seu context com la família o l’anar al bany. D’aquesta manera, l’alumne ens comentarà la seqüència i ens aportarà informació com aprendrà d’elles per desenvolupar una relació correcta amb les emocions i, per altra part, la bona associació del bolquer/roba. (veg. document inserit).

Aquesta intervenció també la realitza amb mi i l’orientadora/psicopedagoga (tutora de pràctiques) de manera individual al despatx d’orientació amb una durada curta de 30-45 minuts i amb una divisió de dues sessions.

Amb aquesta activitat el que busquem també és:

• Preparar una correcta associació entre bolquer i roba. 

• Establiment de la relació de defecar i anar al bany.

• Maneig d’emocions.

• Aprenentatge de mostrar emocions en situacions adequades.

• Desenvolupar l’empatia i la gestió d’emocions.

En quant a l’avaluació, hem extret varies coses apart dels ítems de l’entrada anterior:

L’activitat l’ha realitzat de manera correcta i ha sabut explicar-nos totes i cada una de les seqüències. Avui estava més content i ens ha explicat més coses, s’ha obert més (aspecte positiu sobre el progrés emocional de l’alumne). Però quan hem arribat a les seqüències del pardal, s’ha posat trist pel fet que tira molt en falta al oncle que ha faltat (realitza dibuixos de l’oncle i ell). O quan hem arribat a la part de la persona que va al bany, veiem que l’alumne es dona conter que ell moltes vegades això no ho realitza i, per tant, es posa incòmode parlant d’aquest tema però ell reconeix que no està ben fet i sap que ha de canviar (aspecte important i que mostra interès per canviar les accions realitzades). 

En quant a les reflexions i conclusions finals, la tutora i jo veiem que l’alumne està progressant amb èxit ja que ens ha vingut més content i més obert, reconeix i mostra interès per canviar la seua conducta. Vol ser més proactiu en la seua conducta, és per aquest fet que veiem a l’alumne amb més ganes de treballar i canviar. Ara, a l’alumne li fa falta un agent extern com un psicòleg per tractar-li de millor manera la barrera emocional que té, ja que encara queda molt de treball, però amb nosaltres té un canvi i progrés positiu que seguirem treballant i desenvolupant.

Seguint les entrades enteriors m’he près un parell de dies per reflexionar abans d’afrontar les entrades al folio. Ha resultat així, ja que l’actitud del professorat davant les sessions, activitats i hàbits que s’havien pactat conjuntament i que per tant amb les que jo pensava que estaven d’acord i compartiem l’opinió sobre la necessitat i la seva rellevància; està sent una mica desconcertant. Per altra banda l’interès i la implicació i treball per part dels alumnes és molt molt bona, els és difícil, però mostren molt interès i esforç encara que no sempre es vegi recompensat amb resultats.

Aquest dia, si que vaig comptar amb tots els alumnes, però com que els dos de l’aula verda encara estaven fent les seves tasques diàries, i la professora de l’aula lila em va expressar la impossibilitat de recuperar la sessió de la setmana anterior, vaig decidir que per a que els dos alumnes d’aquesta aula poguessin segui amb la intervenció recuperariem la sessió perduda mentre els altres dos feien les tasques. Així que tot i que de manera una mica precipitada vam realitzar aquesta primera part de recuperació de la sessió anterior, amb els materials i activitats exposats en l’entrada anterior. Tot i aquesta precipitació, els alumnes van mostrar predisposició a treballar i molt bona actitud a l’hora de participar, així com molt bona comprensió i encert a l’hora de realitzar les activitats.

Una vegada acabada aquesta sessió i havent arribar els altres dos alumnes, primerament vam fer l’exercici de la pissarra expressant emocions i el motiu d’aquestes, però de manera oral, ja que els pròpis alumnes van expressar la seva inquietud per no haver tingut temps de fer-ho, i va ser una manera de relaxar l’ambient, conectar-los amb els aspectes a treballar, i recordar el treball previ (Anton, 2018).

Després de tot això, per fi vam iniciar la sessió plantejada per aquest dia. Primerament és va presentar un memory, on hi han accions poc desitjables i assertives com a resposta a les emocions i la seva acció alternativa asertiva i desitjable, i vam estar jugant a aquest memory per tal que els alumnes anéssin interioritzant quines conductes i accions poden substituïr a les que ells prenen en el seu dia a dia. Una vegada conclòs el joc vam reflexionar sobre la utilitat d’aquest memory i ho vam lligar amb el següent material, consistent amb 4 bosses, de colors relacionades amb les emocions que contenen (ira-vermell, tristesa-blau, alegria-groc i inquietud-taronja), que al seu temps són emocions amb les quals aquests nois tenen dificultat de gestionar-se. En aquests sobres hi han diferents propostes d’accions per a poder gestionar aquestes emocions quan els és complicat fer-ho. Els van llegir una per una i van reflexionar entre ells quina acció funcionaria més a cada un.

A continuació adjunto tot el material emprat:

https://www.canva.com/design/DAGXTNSQ0c0/SibTI0Osf5BgZuR83dJFvw/view?utm_content=DAGXTNSQ0c0&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=uniquelinks&utlId=h07660f6090

https://www.canva.com/design/DAGXTGCBh7A/q7LKMBoxXIdgVs4yJldHPg/view?utm_content=DAGXTGCBh7A&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=uniquelinks&utlId=h8787d171c1

Els objectius d’aquesta sessió és que els alumnes aprenguin a gestionar millor les seves emocions i a actuar de manera asertiva davant emocions intenses amb la dificultat que això implica.

Personalment penso que les activitats estan plantejades per a que es puguin seguir de manera pregressiva i consecutiva per mantenir aquesta procés constant i progressiu positiu per a les intervencions psicopedagògiques (Badia, 2018) i que la comprensió i associació que estan fent els alumnes amb les sessions anteriors demostren que és necessària i efectiva.

Els alumnes es van mostrar molt participatius i amb ganes de treballar les seves emocions, com mostra el fet que ells mateixos volguéssin fer l’exercici de la pissarra de manera oral, perl fet de no haver-lo pogut fer per escrit aquesll dia, també és interessant que les reflexions sobre les emocions i les situacions que les desencadenen cada vegada són més detallades i més abstractes demostran millor comprensió d’aquestes (Bisquerra, 2017). També he vist al llarg de la setmana com una de les alumnes participants feia ús del company (en el seu cas mestre) assignat per tal de reconèixer i gestionar una situació emocional intensa. Finalment en el final d’aquesta última sessió els alumnes han expressat l’interès en aquest últim material presentat.

La dificultat que se’m presenta és l’ambivalència per part de l’actitud dels professors, ja que per una banda han ajudat i empès als alumnes a fer el compromís diari de la pissarra i el company assignat, i han mostrat interès en tenir el material treballat a les seves aules, però per altra banda no han volgut participar en les sessions, ni conviden als alumnes a usar aquest material en situacions que els podria ser útil. Això em porta a pensar que potser no estan d’acord amb el plantejament de les sessions o la intervenció, però em sobta ja que quan se’ls va plantejar el projecte es van mostrar completament d’acord. Després de molt observar i tenir alguna conversa amb ells he arribat a la conclusió que estan sobrepassats, ja que tenen molts alumnes amb moltes necessitats diferents, així com se’ls presenten moltes activitats i obligacions diferents des del centre, i els professors estan bastant sobrepassats, i llavors aquesta intervenció per a ells és una cosa més en la que pensar i de menor importància, ja que en parlar amb ells mencionen que si ho troben important i encertat però no donen per a tot. Per a solucionar això he portat jo les sessions en lloc de fer-les de manera conjunta amb els professors, igual que mentre estigui al centre i mentre estiguin automatitzant les tasques pactades i l’ús del material em faré jo responsable d’aquesta responsabilitat.

En les pròximes entrades parlaré de l’avaluació. Per una banda a l’avaluació contínua per observació feta al llarg de les sessions així com la reflexió dels alumnes una setmana després de la última sessió. I per altra banda a l’avaluació a través dels professors.

Fins aviat.

 2ona implementació 

Títol de l’entrada (i data).

Memòria i concentració (dimecres 04/12/24)

En segona setmana he continuat amb la implementació de les activitats proposades amb els infants assignats durant les meves hores al centre, i estic molt satisfeta amb els resultats d’aquesta sessió.

Justificació teòrica: Psicopedagog/a com facilitador de l’aprenentatge. 

Material: dos jocs de blocs de construcció geomètrica  

Objectius de l’activitat: Millorar la memòria i concentració de l’usuari, la resolució de problemes simples i possibles solucions.

Descripció de l’activitat: Per treballar els objectius d’aquesta activitat es procedeix a explicar a l’infant les normes del joc, donant-li importància al fet de jugar i aprendre, sense haver de guanyar.  

Responsable: Jo mateixa. 

Usuaris implicats: Infant de set anys amb TDAH.

Temporització: durant la segona sessió. 

Espai realització: Aula destinada a reeducacions psicopedagògiques.

Recursos: Tècnica psicopedagògica de la Gamificació.

Metodologia: Qualitativa

Instruments per la recollida d’informació: Observació Participant. 

Avaluació: – Indicadors de seguiment: Mostra d’interès i curiositat i segueix les instruccions de manera adequada.  – Indicadors de resultat: Augment de la motivació de l’usuari i índex de satisfacció.                                           -Instruments d’avaluació: Qüestionaris després activitat i entrevistes al personal que implementa el Pla. 

La feina del/a psicopedagog/a és un punt important d’un procés dinàmic i complex que implica involucrar a l’usuari en el seu procés d’aprenentatge, que és el que s’ha intenta en aquesta sessió, d’aquesta manera, es pot canviar les pràctiques educatives del Centre i millorar-les.’

En tot moment, s’ha respectat la privacitat de les persones implicades, principalment els infants, prenent fotografies de les activitats sempre ocultant la identitat de l’usuari. 

El grau de satisfacció dels usuaris es coneix després de realitzar un petit qüestionari obert, així es recullen dades reals sobre com els infants assimilen la incorporació d’aquesta tècnica psicopedagògica que és la gamificació, en aquest cas, l’infant ha incorporat a la sessió aquesta eina de manera gradual i amb força motivació.  Pel que fa a l’entrevista al professional que és posterior a l’activitat en què s’aplica aquesta tècnica psicopedagògica, s’aconsegueix verificar que efectivament s’ha complert els compromisos i acords pactats amb anterioritat, que és millorar la memòria i concentració de l’usuari, la resolució de problemes simples i la cerca de possibles solucions.

La meva tasca com a psicopedagoga en aquestes pràctiques és un treball nou per a mi, però a la vegada satisfactori, que posa a l’usuari al centre del seu procés d’aprenentatge en lloc de ser un receptor passiu d’informació, i per tant la sessió s’adapta a les necessitats interessos i ritmes de cada usuari. 

Bon dia tothom!

Aquí tenim la quarta intervenció amb l’alumne! En aquest cas, com vaig explicar l’anterior entrada, hem realitzat l’activitat de seqüències.

Aquesta intervenció es basa en passar-li a l’alumne unes seqüències les quals conten una situació per a que l’alumne ens les conte. Dins d’aquestes seqüències, hi ha diverses que conformen situacions del seu context com la família o l’anar al bany. D’aquesta manera, l’alumne ens comentarà la seqüència i ens aportarà informació com aprendrà d’elles per desenvolupar una relació correcta amb les emocions i, per altra part, la bona associació del bolquer/roba. (veg. document inserit).

Aquesta intervenció també la realitza amb mi I l’orientadora/psicopedagoga (tutora de pràctiques) de manera individual al despatx d’orientació amb una durada curta de 30-45 minuts i amb una divisió de dues sessions.

Amb aquesta activitat el que busquem també és:

• Preparar una correcta associació entre bolquer i roba. 

• Establiment de la relació de defecar i anar al bany.
• Maneig d’emocions.
• Aprenentatge de mostrar emocions en situacions adequades.
• Desenvolupar l’empatia i la gestió d’emocions.

En quant a l’avaluació, hem extret varies coses:

Per ara l’activitat la realitza de manera correcta i explica correctament les seqüències. A més, comença a expressar més emocions i cada vegada s’obri més encara que la coletilla de “bé, estic bé” encara la repeteix bastant.

D’altra banda el maneig d’emocions el veiem més notable en l’alumnat però encara queda bastant feina.

Com a reflexions, veiem que quan parlem d’una familia unida, l’alumnat es posa trist i se li veu més decaigut encara que ell diga que està bé. Tanmateix, segueix apartant l’atenció del seu context i donant-la a altres coses no importants per desviar la nostra atenció de la seua problemàtica, encara que, esta vegada, s’ha obert més del que s’esperavem.

A la pròxima sessió, realitzarem les seqüències restants i donarem una avaluació i conclusions més completes.

Experimentació amb un globus i l’electricitat estàtica  (Dimecres, 27/11/24) 

Aquesta setmana he iniciat la implementació de les activitats amb els infants assignats durant les meves hores al centre, i estic molt satisfeta amb els resultats d’aquesta primera sessió.

Objectiu del programa: Incrementar la motivació i concentració de l’usuari i aprendre conceptes com l’electricitat estàtica. 

Justificació teòrica: Psicopedagog/a com facilitador de l’aprenentatge. 

Material: un globus, una bossa de plàstic, unes tisores i un jersei de llana.

Objectius de l’activitat: Ajudar els usuaris a desenvolupar unes habilitats i entendre millor el món que els envolta.  

Descripció de l’activitat: S’infla un globus i es refrega amb un jersei de llana o amb els cabells, es produeix una transferència d’electrons entre els dos materials, el globus adquireix càrrega elèctrica negativa i la llana positiva. Quan s’apropa el globus a l’anell de plàstic, aquest se sent atret per la càrrega positiva del globus i s’enlaira.  

Responsable: Jo mateixa 

Usuaris implicats: Infant de vuit anys amb TDAH.

Temporització: durant la segona sessió. 

Espai realització: Aula destinada a reeducacions psicopedagògiques.

Recursos: Tècnica psicopedagògica de la Gamificació.

Metodologia: Qualitativa

Instruments per la recollida d’informació: Observació Participant. 

Avaluació: – Indicadors de seguiment: Mostra d’interès i curiositat i segueix les instruccions de manera adequada.  

                   – Indicadors de resultat: Augment de la motivació de l’usuari i índex de satisfacció.

                   -Instruments d’avaluació: Qüestionaris després activitat i entrevistes al personal que implementa el Pla. 

Reflexió personal:

La figura del/a psicopedagog/a és un punt clau d’un procés dinàmic i complex que implica una constant reflexió sobre la pràctica d’aquesta activitat. Per això, el meu paper es basa no només en una simple transmissió de continguts, sinó la creació de l’aprenentatge per part de l’usuari, on és el protagonista principal del que ha après. 

En tot moment, s’ha respectat la privacitat de les persones implicades, principalment els infants, prenent fotografies de les activitats sempre ocultant la identitat de l’usuari. 

El grau de satisfacció dels usuaris després de realitzar aquesta intervenció es realitza fent un petit qüestionari, d’aquesta manera es recull la informació directa sobre com els infants assimilen la incorporació de la gamificació de manera adequada.  

Amb l’entrevista al professional que és posterior a l’activitat en què s’aplica aquesta tècnica psicopedagògica, s’aconsegueix verificar que efectivament s’ha complert els compromisos i acords pactats amb anterioritat, com l’increment de la motivació i concentració de l’usuari quan realitza l’activitat. 

Després d’aquesta s’ha pres la decisió de reorientar la intervenció, per encara adaptar més les estratègies usades a les necessitats individuals de cada usuari, per així poder crear millors espais d’aprenentatge, on l’infant tingui l’oportunitat de desenvolupar el seu màxim potencial.

La meva tasca com a psicopedagoga és un procés complex però a la vegada gratificant que a més de possibilitar l’aprenentatge de l’usuari, necessita una constant reflexió i actualització. La teoria apresa durant el Màster em proporciona un context i un marc teòric estable i aquesta pràctica al Centre Guia i Educa em permet validar, adaptar i millorar aquesta teoria, és a dir, és primordial enllaçar aquesta la teoria i la pràctica per poder oferir una activitat individualitza i eficaç. 

Dos dies després de la segona intervenció vinc a reflexionar sobre el funcionaments i els fets ocorreguts en la segona sessió. No he entrat abans ja que van succeïr uns fets que em van deixar una mica confosa amb l’actitud i la intenció de seguir amb el projecte per part del centre.

Com es mostra en el Folio fa tres setmanes es van pactar les dates en les que es farien les sessions, i és va marcar el dimecres dia 4 per a fer la segona sessió decidint que escurçarien la sessió de senderisme d’un dels grups per a poder realitzar-la. La meva sorpresa va venir quan el  mateix dia de la sessió les professores d’aquest grup em comuniquen que han decidit fer una ruta llarga i que per tant haurien de marxar de manera inminent i per tant, els dos alumnes d’aquest grup no podrien participar en la sessió d’aquest dia. Després de rebre aquesta informació, i juntament amb l’altra professora que la sessió seguiria en marxa amb només els doa alumnes que pertanyen a la classe que no feia senderisme. Vam prendre aquesta decissió ja que tot i només portar una sessió, els dos alumnes d’aquest grup estan molt implicats en el treball emocional i el professorat esta veient interès i un principi de canvi en ells. D’gual manera cal mencionar la importància de la regularitat i continuitat d’una intervenció per a assolir un millor resultat (Badia, 2018).

Vam pactar trobar un altre moment per a recuperar aquesta sessió amb els altres dos alumnes, tot i que no es mostra gaire interès per part de les professores en trobar-lo, així com no s’ha mostrat interès en el seguiment i reforça del treball per part d’aquestes professionals, però també cal ressaltar que la vinculació d’aquests dos alumnes amb el treball emocional tampoc es molt alt. De totes maneres juntament amb la professora del grup interessat acordem insistir una mica amb el seu suport.

Una vegada passada aquesta situació vam procedir a començar la sessió amb els dos alumnes que es van quedar. Primer vam llegir unes històries amb pictogrames on es narren les històries d’uns personatges inventats que reflecteixen situacions diàries en que els mateixos alumnes on es ressalten les emocions que cada situació genera en dit protagonsita; i vam reflexionar i comantar aquestes historietes comparant-les amb les emocions que les situacions de les històries els podrien haver generat a ells. Després vaig donar-los una fitxa amb pictogrames on es representaven situacions que es donen en la seva vida diària i unes targetes amb el nom de les emocions i poc a poc vam anar plantejant les situacions i ells deien com es sentirien en aquestes situacions i vam reflecionar i adonar-nos que cada situació els podia fer sentir diferent que a un altre. A continuació deixo el material emprat:

Tot això tenia per objectiu que aprenguéssin a associar emocions a situacions i a identificar el motiu de les emocions que senten.

Aquestes activitats han estat plantejades d’aquesta manera ja que aquests nois aprenen principalment per observació, a base d’exemples i de manera primerament visual (Generalitat de Catalunya, s.d.).

Va ser una sessió molt tranquila, però en la que els alumnes van reflexionar i participar activament, mostrant molta satisfacció i comoditat en la sessió. També vam revisar els pactes formulats (cada dia han de dedicar 2 minuts en identificar la emoció que estan sentint), la qual han complert cada dia des que ho vam pactar, i els alumnes mencionen que cada vegada els és més facil fer-ho, mostrant això els efectes esperats en l’alumnat.

Per a la pròxima sessió es pacta que en la mateixa pissarra ademés de identificar la emoció, hauran d’explicar i identificar l’origen d’aquesta emoció. També se’ls assigna un referent al que acudir quan no sapiguin ben bé com se senten o per que i s’acorda que cada vegada que això es dongui acudiran a aquest referent.

Actualment és donen dues dificultats en particular, la primera és el reenganxament dels dos altres alumnes a la intervenció, la qual cosa estudiaré atentament; i la segona és la dificultat que mencionen els alumnes en aplicar el que s’està treballant en el seu dia a dia, tot i que degut a aquesta segona sessió s’esèra que això millori.

Seguiré informant.

Bon dia tothom!

Hem arribat a la quarta entrada en la que, com explicarem en la primera intervenció, realitzem una avaluació del registre de les defecacions realitzat per la mare.

Aquesta intervenció es basa en veure, recollir dades i avaluar el progrés que l’alumne ha tingut en quant a l’encopresis. Per aquest fet, hem citat a la mare per fer una reunió amb ella i que ens mostre el registre. 

Aquesta intervenció l’hem realitzada l’orientadora /psicopedagoga i jo de manera individual al despatx d’orientació .

Per fer un recordatori, amb aquesta activitat el que buscàvem era: 

• Reconeixement de senyals 
• Establiment d’hàbits regulars.
• Higiene personal.
• Maneig de les emocions negatives a causa de l’acció produïda.
• Produir una correcta associació entre bolquer i roba

Aleshores, després de veure els objectius que voliem aconseguir, passem a l’avaluació realitzada i que hem pogut extreure d’aquesta reunió.

Doncs l’alumnat ha millorat en algunes coses. Al treballar-ho en casa com el centre i que la tutora de l’alumne com nosaltres sapiguem la problemàtica que té, ha anat més vegades al bany, però segueix fent-ho i no es posa trist per haver-ho fet (en el moment de l’acció). Però més tard, quan la tutora li ho explica, es posa vulnerable i ahí és quan li apareix la tristesa.

En casa va millor i la mare, per eixa part, està contenta, encara que queda una setmana. 

A més, com teniem a la mare amb nosaltres, li vam preguntar pel context de casa i com està l’alumnat en casa, emocionalment parlant. I ens va dir que hi ha més problemes encara que, “en teoria”, l’alumne no sap res. Però el que pensem la tutora i jo és que l’alumnat s’ha enterat però no vol comentar-ho a casa per la represalia que li puguen causar.

Després de la reunió, vam tindre un moment de reflexió la tutora i jo sobre tot. I veiem que hi ha escenes familiars que l’alumne veu i no entén. Per això hem decidit que en les posteriors intervencions realitzarem activitats per explicar seqüències que ens portaran a explicar el context de casa i veure que és el que més li afecta a l’alumne.